«Vàrem ser fillets feliços»
▶ El Club de Jubilats de Ferreries reuneix la quinta de 1938, la majoria nascuts al camp, i que van compartir al poble una infància de postguerra, avui encara amb un record viu
Nascuts l'any 1938, quan l'Illa i Ferreries estaven immerses en plena guerra civil, són Esperança Pons Allès, Margarita Pons Martí, Joan Truyol Pons, Maria Casasnovas Marquès, Xec Camps Coll, Joana Capó Camps, Fernando Enrich Coll, Pepi Pérez Álvarez, Joan Pons Cardona, José Izquierdo González i Francisco Pieres Janer. 11 persones nascudes o vinculades a la població i que aquest 2023 han fet o faran 85 anys. I a qui anava dedicada la celebració d'homenatge organitzada pel Club de Jubilats de Ferreries en una jornada que va començar amb una missa dedicada a aquests ferreriencs i ferrerienques, oficiada pel rector Joan Febrer, a l'església de Santa Maria, i que va tenir després un dinar, al qual estaven convidats, al Restaurant Loar, en companyia de familiars.
Fins a 40 persones es van reunir per felicitar els membres d'aquesta quinta que gaudeixen de vida i salut. Un acte que comptà també amb l'assistència del president del Consell insular, Dolfo Vilafranca; la consellera de Benestar Social, Carmen Reynés; l'alcalde de Ferreries, Pedro Pons, i el regidor Ramón Sintes; elogiant el seu llarg recorregut vital i els moments que els ha tocat viure.
El president del Club de Jubilats de Ferreries, Pedro Morlà, explica que aquest homenatge a les persones de 85 anys és una de les celebracions ja clàssiques a l'entitat, cada tardor. Un cop localitzades les persones de la quinta corresponent, membres de la junta directiva van, porta per porta, a convidar-los. Açò, pel que fa als que viuen a Ferreries. Els de fora, a un poble que no arriba a 5.000 habitants, també són bons de trobar. Com Joan Truyol Pons, Nito es moliner, a cavall entre Ferreries i Barcelona, la ciutat on va anar a estudiar i es va casar. Però «mai he pogut deixar tot açò -diu-, que és ca meva».
Quan va néixer, a Ferreries, i més concretament, als anys 40, eren 1.500 i escassos els habitants del cens. Aquell any 1938, amb la guerra, en van néixer pocs, explica el rector de l'església de Sant Bartomeu, Joan Febrer, encarregat d'ajudar en la tasca del Club de
Jubilats de localitzar a la gent del poble que durant l'any en curs arriba als 85. Tot un nombre. El rector explica que un 20 per cent dels fillets nascuts en aquests moments, en la guerra i la primera postguerra, no sobrevivia.
La majoria de les persones reunides divendres a la celebració van néixer al camp. Molt enfora del poble, a Son Olivar, ho va fer Esperança Pons, a una hora i mitja amb ase, perquè en aquell temps es baixava dels llocs així, fins i tot quan tocava anar a l'escola. En Joan Pons, de Binicanó, recorda que ell a l'escola hi va anar poc, i que poder-ho fer depenia de com ho tingués de feina al camp son pare. Excepte l'any d'anar a combregar, que és quan es recorden més junts aquests
membres de la quinta. A Joan Pons, nascut l'hivern de 1938, a Tirasec, sa mare i un conco seu sempre li deien el fred que feia, i que fins i tot va nevar.
Amb arrels a Palència és, per altra banda, José Izquierdo, fill del secretari de Ferreries en aquell moment, que va venir al poble de la Península amb la família. Divendres, tots van recordar un temps passat. Una època dura, «però vàrem ser molt feliços». Ho diu amb tot el convenciment, amb els ulls i el sentiment a Ferreries d'antany, Joan Truyol, fill del moliner, qui va anar a estudiar fora perquè son pare volia que implantés la mecànica a la tasca de fer farina. I recordà d'aquella infància: «els doblers no els coneixíem i tothom s'ajudava amb el que feia falta».
La trobada va acabar amb obsequis per part del Club de Jubilats, que els hi va donar, a elles, un fulard, i als homes, calcetins i sabó. I un diploma de record a tots. L'Ajuntament de Ferreries, per la seva part, els va oferir una caixa de productes locals ben seleccionats.