Menorca Diario Insular

Franco i el quadre que va ser del cardenal Richelieu

El general de brigada, quan era comandant militar de Balears, va visitar l’Illa en dues ocasions, l’abril i l’octubre de 1933

- Toni Seguí

Fa noranta anys, el general de brigada Francisco Franco va exercir durant un any i mig el càrrec de comandant militar de Balears, període en què va visitar dues vegades l’Illa. En la segona visita va poder admirar a l’església de Sant Lluís un quadre del segle XVII que havia estat propietat del famós cardenal Richelieu.

El 12 de febrer de 1933, el general Francisco Franco va ser nomenat comandant militar de Balears mitjançant l’ordre firmada pel cap del Govern de la II República, i ministre de la Guerra, Manuel Azaña, càrrec que va exercir fins a l’octubre de 1934. Un mes després de ser nomenat, el dia 16 de març, el general Franco va ocupar la plaça al palau de l’Almudaina, a Palma, que era la seu de la Comandànci­a Militar de Balears.

La designació del general Franco com a comandant militar de Balears s’ha d’interpreta­r com a una maniobra del govern republicà per allunyar de la península a un militar de prestigi en un context sociopolít­ic en què les teories conspiratò­ries estaven a l’ordre del dia. Precisamen­t, el 19 d’agost de 1933 el general Sanjurjo va protagonit­zar un intent de sublevació militar que finalment va fracassar.

Dues visites

Durant el primer any d’estada a les Balears com a màxim responsabl­e militar de l’arxipèlag, Franco va visitar Menorca en dues ocasions: la primera del 4 al 7 d’abril de 1933 i la segona del 9 al 13 d’octubre del mateix any, segons les informacio­ns que van publicar els diaris «La Voz de Menorca» i «El Bien Público».

En la primera visita, Franco va ser rebut pel comandamen­t militar interí de l’Illa, Arturo Cebrián, i va passar revista a les forces d’Infanteria instal·lades al quarter de l’Esplanada i al quarter de Santiago i va visitar els quarters des Castell, Sant Felip, Es Mercadal i Ciutadella, la fortalesa de la Mola, les bateries de Llucalari, Biniancoll­a i Favàritx. Acabada la visita a l’Illa, Franco va tornar a Mallorca amb el submarí «C-2» que anava escortat del submarí «C-4».

Tardor de 1933

A la visita efectuada durant la tardor de 1933, Franco va arribar a bord del vapor correu «Rei Jaume

II» acompanyat de dos ajudants de camp. En aquesta ocasió va ser rebut pel comandant militar accidental de l’Illa, el coronel José Cotrina, i altres autoritats militars, i amb un cotxe militar va ser conduït a l’Hotel Central, de Maó, on va quedar allotjat.

Durant els cinc dies, Franco va inspeccion­ar les tropes que feien les escoles pràctiques del Regiment d’Infanteria número 63 i també va visitar diferents quarters, fortificac­ions i bateries. Un capvespre, es va desplaçar en cotxe amb el coronell Cotrina fins a la bateria de Biniancoll­a. Quan l’auto va arribar a Sant Lluís, Franco va quedar admirat per la bellesa del poble, les cases blanques i els tres molins de vent, segons li va comentar a Cotrina i aquest ho va deixar escrit en un article publicat uns anys després, concretame­nt el 25 d’agost de 1947, al diari «Menorca».

Quadre

Cotrina, un militar il·lustrat, escriptor i ateneista, va explicar al general que a l’església hi havia un autèntic tresor artístic. Era un quadre que el francès Eustache Le Sueur (1616-1655) havia pintat el 1640, que representa­va el sant Lluís IX, rei de França, venerant la Mare de Déu mentre rebia de dos àngels la corona i els claus de la Passió, segons l’historiado­r Guillem Sintes Espasa. L’obra va pertànyer a la capella privada d’Armand Jean du Plessis (15851642), el cardenal Richelieu, i el seu neboder, el duc de Richelieu, que el 1756 va conquistar l’Illa, va regalar a l’església de Sant Lluís el 1783 quan l’Illa havia deixat de ser colònia francesa i va passar a la Corona espanyola.

El quadre, que inicialmen­t estava col·locat a l’altar major del temple, tenia 4,5 metres d’altària per 2,5 d’amplària. Franco el va veure, acompanyat pel coronell Cotrina i el rector José Juaneda Callejas, quan penjava a la paret del fons del cor, on hi era des de mitjan segle XIX. Tres anys després, a l’inici de la Guerra Civil Espanyola de 1936, el citat quadre va ser destruït pels milicians que van assaltar l’església.

 ?? ??
 ?? FUNDACIÓ TELEFÓNICA / «GUIA DE MENORCA» DE 1911 (ATENEU DE MAÓ) ?? Sant Lluís. A l’esquerra, Sant Lluís l’any 1928, cinc anys abans de quan el general Franco va aturar-se a l’església del poble, de camí a la bateria militar de Biniancoll­a, per contemplar el quadre «Sant Lluís venerant la Mare de Déu», a la dreta, de la mà del coronel José Cotrina. Fotos:
FUNDACIÓ TELEFÓNICA / «GUIA DE MENORCA» DE 1911 (ATENEU DE MAÓ) Sant Lluís. A l’esquerra, Sant Lluís l’any 1928, cinc anys abans de quan el general Franco va aturar-se a l’església del poble, de camí a la bateria militar de Biniancoll­a, per contemplar el quadre «Sant Lluís venerant la Mare de Déu», a la dreta, de la mà del coronel José Cotrina. Fotos:
 ?? Foto: FOTOS ANTIGUES DE MALLORCA ?? El general Franco, comandant militar de Balears, i el ministre de la Marina, Lluís Companys, en una visita del darrer a Palma el 1934.
Foto: FOTOS ANTIGUES DE MALLORCA El general Franco, comandant militar de Balears, i el ministre de la Marina, Lluís Companys, en una visita del darrer a Palma el 1934.

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain