CERCAR EL BÉ COMÚ
Commemorar algun esdeveniment o festivitat vol dir recordar de nou i portar al present allò que va passar en un altre temps però embolcallat de nous elements. La realitat d'un instant o moment precís no es pot mantenir estàtica tal qual va passar gaire més segons del que succeeix en el moment precís i exacte en què es produeix.
La realitat que es recupera en el futur per a recordar-la, o commemorar-la, és allò que va ser més tot el que ha perdurat en el temps sobre allò, afegint-hi el nou que s'hi va sumant entre un i altre fet.
La interpretació dels fets, per tant, és fonamental per reviure o recordar el passat. Per analitzar el present i per preveure el futur.
Segurament degut a tot l'exposat i alguns elements més, resulta molt habitual que poques experiències perdurin en el temps, a no ser que siguin realment importants per a les persones que les van viure. No hi ha cabuda a tot el que va passar en el passat, fins i tot aspectes rellevants, en el futur.
El que perviu, sí o sí, ha d'haver impactat en el seu moment.
Avui, Diumenge del Ram, inici de la Setmana Santa, sí que podem afirmar que és una fita rellevant. Els fets que ens narren els evangelis posen de manifest uns esdeveniments que acompanyen tota la resta d'accions dels darrers dies de la vida de Jesús, entre nosaltres, els humans. Recollits els fets, de forma oral i posteriorment de forma escrita, la veu a través dels segles, ens demostra com d'important va ser per a la gent que ho va presenciar, el descrit. Però també sabem, per la pervivència fins ara, que no va ser només un fet important. Estem parlant del misteri central de la creença i de la nostra Fe.
A nivell social, dos mil i pocs anys després encara ens mobilitza i es porta al davant aquest nucli importantíssim de la nostra Fe. Les celebracions religioses, les processons, les imatges exposades als temples, els dies festius, la gastronomia, les reunions familiars es continuen mantenint vives i actives en la societat.
Tal vegada hi haurà qui dirà que no és així, que la gent ja no sap què es commemora aquests dies festius, però a grans trets, a la nostra contrada i a la majoria de comunitats del nostre país, fins i tot les persones no creients o d'altres religions, saben el que hi ha i s'ho troben pel carrer.
La Setmana Santa es viu al carrer i encara que no ho cerquis, t'ho trobes fàcilment.
Amb això, amb aquesta diversitat que acompanya la majoria de posicionaments en la vida, sigui a nivell polític, social, personal o fins i tot religiós me va agradar llegir les paraules del Papa Francesc: «El poliedre reflecteix aquesta riquesa i aquesta originalitat. A diferència d'una esfera on tots els punts són equidistants del centre i sense diferències entre els uns i els altres, el poliedre recorda la diversitat i l'originalitat en una unitat que cerca el bé comú”.
(Cf. Evangeli Gaudio 236. Papa Francesc).
En aquest text, la figura geomètrica del poliedre es posat com a referència metafòrica d'aquesta pluralitat de diferències que entre tots manifestem, sentim i practiquem en relació a la creença, la pràctica, la vivència de la Fe. Tot i que podria aplicar-se a qualsevol altra realitat analitzada.
En qüestió de Fe, la diversitat i l'originalitat de tots i cadascú de nosaltres, s'ha de valorar i acollir com el que és, una gran quantitat de persones diferents unides que cerquen el bé comú.
El bé comú.
Aquesta comunitat diversa a vegades és difícil de percebre-la com la unió de molts que caminen, que es mouen en recerca del bé. La majoria de vegades, només veiem individualitats que semblen fer-ho. Tal vegada falta vitalitat...o falta comunitat?
Aquesta pregunta m'ha recordat que els criteris de vitalitat dins tota comunitat: donar resposta, estar en continua construcció i rebre acompanyament...a vegades costa trobar-los si no es viuen en dates o fites molt marcades, com per exemple en Setmana Santa... que sí ho podem comprovar a través de totes les processons i actes litúrgics participatius i ben preparats que es celebren a les parròquies... però que es va difuminant la resta de l'any. Aprofitem per reflexionar sobre aquesta circumstància durant aquests dies en què sí notarem les característiques d'aquesta vitalitat necessària de la comunitat. Podríem començar per pensar aquest interrogant: Som una comunitat amb vitalitat només a moments puntuals, o bé ho som sempre?
La resposta no serà homogènia, però segur que valdrà per cercar un bé, una millora.
El bé comú.
I cadascú al seu ritme, però vitals.
En qüestió de Fe, la diversitat i l’originalitat s’ha de valorar i acollir com una gran quantitat de persones diferents unides que cerquen el bé comú»