Pere Riudavets Tudurí
Pere Riudavets Tudurí, neix a Maó el dia 9 d’octubre de 1804, en el si d’una família d’armadors i marins mercants. Com és natural, després d’estudiar a l’escola de Nàutica de Maó, s’embarca a diferents bucs que navegaven pel Mediterrani i molts altres mars, fent navegació civil. És a partir de 1849 -ja tenia 45 anys- que entra oficialment a la Reial Armada, on arribarà al grau de capità de navili, que és l’equivalent a coronel a l’exèrcit de terra. Va rebre guardons com ara la Creu i Placa de San Hermenegildo, Gran Oficial de la Orden Ecuestre de la Corona de Italia, Cruz de Diadema de la Marina i Cruz del Mérito Naval. Mor a Maó el dia 27 de març de 1891.
La seva més destacable activitat a l’Armada és la realització de mapes navals, entre ells el «Derrotero general del Mediterraneo» i el «Derrotero de la costa septentrional de España». Es va retirar de l’Armada l’any 1872, a l’edat de 68 anys, i es dedicà a escriure, entre altres obres una «Història de Menorca» en tres toms (avui reeditats en facsímil en dos toms), que va ser la més completa de les publicades fins aquell moment.
Casat amb Joana Monjo Vicens, germana del catedràtic de l’Institut de Maó i fundador de l’Escola de Nàutica de Maó, va tenir dos fills, Josep Maria i Pere. Josep Maria va ser un destacat dibuixant a qui van concedir la Gran Creu d’Isabel la Catòlica. Pere va ser marí i va morir tornant de les Illes Filipines. Un net de José María va ser Alfonso Riudavets González, mort a Madrid l’any 2023 a l’edat de 89, molt conegut com el degà dels llibreters de la «Cuesta de Moyano», amb ampli ressò a la premsa madrilenya.