NISSAGUES MARINERES QUE MIREN EL CEL I ESCOLTEN EL VENT DE MENORCA
Aquesta illa dels tresors que és Menorca, que va ser creada per Déu a la mesura de l'home, és molt més que pedres i vent, com la va descriure Màrius Verdaguer; terra esquerpa i dura, certament, però –alhora- generosa i fèrtil per als qui la saben conrear i extreure'n els fruits, a la terra generosa i a les aigües netes que ens envolten.
Una illa plena de contrastos, que ha navegat sempre sobre el mar, al bell mig de la Mediterrània occidental, entre l'est d'Espanya, el sud de França, el nord de l'Àfrica, Còrsega i Sardenya. Perquè la història i l'economia de Menorca no s'entenen ni obtenen una explicació pregona sense els mariners, els ports, els vaixells -bots, llaüts i barques del bou- i la l'impuls i la força de l'art de la navegació.
Som terra de pagesos, hortolans i ramaders, gent del camp; i també de pescadors i mariscadors, gent de la mar, marinera i navegant.
Aquest llibre, redactat per Antoni Olives Camps (Sant Climent, 1945), col·laborador constant i lleial d'«Es Diari», ens descobreix l'activitat pesquera i la tradició mariscadora de Menorca. I ho fa després d'haver adreçat la seva mirada observadora als homes i les famílies menorquines que han convertit la pesca i el marisqueig en quelcom més que la seva professió. És la seva vida. Homes i dones de la mar i nissagues marineres i mariscadores amb noms i llinatges.
I ho fa amb textos i imatges, gràcies a que l'autor escriu i, alhora, és el millor fotògraf dels seus reportatges. «He conegut moltes persones que m'han aportat sempre informació molt interessant, practicant i compartint a la vegada la meva afició d'escriure amb la de la fotografia», afirma.
Són narracions curtes, sense pretensions literàries, però ben redactades, molt descriptives i directes, que ens permeten copsar i entendre l'esforç, el treball, el patiment i la història que hi ha darrere cada barca, xerxa, nansa, rall, morenell i llença. Un volum que aplega els articles de la sèrie «Pescadors i mariscadors», d'Antoni Olives, publicats pel rotatiu insular, editat per la Fundació Marilles. Aquesta entitat treballa per a convertir les Balears
en un exemple mundial de conservació de la mar i reconciliar la conservació dels ecosistemes marins d'aquest arxipèlag amb la prosperitat econòmica.
De l’hemeroteca al llibre
Calia evitar que tot aquest material -el text i les imatges- quedàs a l'hemeroteca d'«Es Diari». Aquest volum és el resultat editorial, excel·lit, d'un llarg treball de recerca sobre la feina dels nostres pescadors i mariscadors; entorn dels costums i les tradicions vinculades als cicles de la natura, les estacions de l'any i les festes litúrgiques que donen sentit a la Menorca marinera.
Tot un món amb personalitat pròpia, amb les seves precarietats i dificultats; coneixements antics i vivències transmeses de pares a fills durant generacions. Una extraordinària riquesa cultural, econòmica, social, etnològica i lèxica, que Antoni Olives ha escrit per a conservar-la i protegir-la.
En les seves descripcions hi escoltam el batec de les ones a la popa de les barques, vivim els moments intensos de calar i recollir ses xarxes; ens arriba l'olor de la saladura, i sentim l'oratge, a trenc d'alba, quan, enmig de la mar gran, romp el dia, desapareix la fosca de la nit i l'horitzó és un esclat de colors taronges, grocs i vermells amb el sol ixent.
Neix un nou dia
Clareja. Comença la nova jornada.
Humitat de salabror, flaire de saladura.
La mar és un espill net de reflexos argentats, d'aigües emmirallades, sense fi, perquè la seva fondària no es pot midar. On hi habiten tots els peixos, que així van néixer i ho són perquè mai no es cansen de nedar; i on s'hi amaguen les ciutats ocultes, amb el fat i l'encanteri de la Ciutat de Parella, que algun dia emergirà quan, el dia de Sant Joan, es trobin set joans i set joanes a la vorera del mar.
I els pescadors, que fa hores han sortit dels ports de Fornells, Ciutadella i Maó, s'esforcen en un treball dur. Una feina que no sempre és agraïda, amb riscos i dificultats, costos cada vegada més elevats, també amb restriccions i limitacions, per obtenir unes captures amb les quals guanyar-se el sou, però mai saben quin resultat obtindran en el viatge de retorn.
Si en treuran molt o poc, de peix. Cada calada és una sorpresa. La mar, que fa forat i tapa, uns dies és generosa i benèvola; i d'altres, esquiva i aspre. No hi ha res escrit.
Gràcies a la inquietud de la Fundació Marilles, totes aquestes narracions, els textos i les fotografies, s'han reunit, ordenat i editat en un llibre que les posa a l'abast de tots, de manera fàcil i accessible.
Oficis de la pesca i el marisqueig
Coneixerem Miquel Salas, un pescador de quarta generació; Paco González i Pilar Pons, experts en l'art del marisqueig; Jaime Gomila, que es dedica a la pesca d'arts menors junt amb les seves dues filles; Gaspar Melsión Espinosa, que si
tua l'inici de la pesca del bou a Menorca a finals del segle XVIII; Jaume Cerdà Capllonch, pescador i nanser artesà, que fa pocs dies ens va deixar; i Javier Llopis Riudavets, Jeremie Martos Humbert i Lluís Pons Olives, tots ells pescadors d'arts menors.
Oriol Riera Pallars, que pertany als ‘Riera', una nissaga de pescadors de Fornells; Martín Mata Gonyalons, expert en la pesca amb el tresmall i el palangre; Ramón Bondía Pijuán, cinquena generació dels pescadors d'aquesta familia; Manolo Cabrera Coll, dedicat al cultiu de musclos al port de Maó; i Aleix Riera Alonso, que reflexiona com a pescador jubilat.
Xavier Marquès Molina, quarta generació de la nissaga dels ‘Felitus'; Pito Quintana Fullana, el mecànic que es va fer pescador; Moisès Castro, xerxer; Juan Chinea, de La Gomera a Menorca, de torero a mariscador; i Xec Reynés Fàbregas, amb sang ben salada des de fa cinc generacions.
Carmelo Santacasilda Chanoca, un sastre de la mar per a les arts de pesca; Cisco i Joan Canals Cortès, dos germans units per una mateixa passió; i Yahia Falah, pescador de llagosta i de molls de roca.
També coneixerem Lluís Enseñat Pons, que va venir de Pollença a Menorca; Paco Reynés Gornés, un pescador de tot l'any de sípia, peix, llagosta i raors; Ángel Torres Galmés, la técnica heretada del marisqueig salvatge; i Josep Caules Benejam, que ofereix captures pròpies i producte local als clients.
José Pons Florit, que ha fet de l'afició la seva professió; David Taberner Massanet, que ha anat des de la vela a la pesca artesanal i vocacional; José María Fragoso Ortega, que des de ben jove ja sabia a què es volia dedicar; Sebastià Garriga Roselló, que va fugir d'un parany de quatre caps de fibló; Pedro Marquès, ‘es Cabrit', tota una vida pescant llagosta a l'estiu i palangre a l'hivern; Tòfol Mus Reynés, un llinatge amb gran lligam amb el port de Maó; Toni Goñalons Febrer, pescador de vocació i amb ensurts; i Tito Moreno Gomila, que es mou com un peix a l'aigua.
Xec Sintes Pons, amb qui aprenem l'art de pescar amb rall, morenell i llença, tècniques que també utilitza Raúl Pons Alonso; José Pons Pons, que forma part d'una nissaga de pescadors de sardina amb bòlitx al port de Maó, «els Meti»; i Juan Torres Amengual, saliner de sal de cocó a la cala Sant Esteve
A la vegada ens explica Antoni Olives la importància de les praderes de posidonia, un hàbitat marítim a protegir; les agulles, un peix blau que es pesca amb llum; la preuada sal de cocó, que cal anar a cercar i recollir a la vorera de la mar; i com fer puu per a emprar-lo com a esca per pescar.
Una tradició amenaçada
La pesca i el marisqueig a Menorca són, avui, el resultat d'una llarga tradició, avui greument amenaçada, que durant segles ha unit i integrat l'home amb la mar.
Antoni Olives ens ha embarcat i acompanyat, amb aquest llibre, en la travessia on ens condueix cap al descobriment d'aquests oficis, eines, lèxic i feines que formen l'univers de la pesca a aquesta Illa.
Després de llegir-lo i observar cadascuna de les seves fotografies canviarà la nostra mirada i començarem a comprendre l'esforç, el treball, el patiment i la història que hi ha darrere cada barca. Darrere cada família pescadora i mariscadora.
Cadascuna d'elles, un univers format pels microcosmos, íntims i sentimentals, de nissagues de gent marinera que sempre miren el cel i escolten el vent de Menorca, aquesta Illa que navega sobre el mar.
Que hi navegarà per sempre més.
***