ANTONI TÀPIES, CENTENARI
Enguany es celebra el centenari del naixement d’Antoni Tàpies Puig (Barcelona, 1923-2012), un dels més grans artistes que ha donat Espanya al segle XX juntament amb Joan Miró, Salvador Dalí i Pablo Picasso. Amb aquest motiu tenen lloc arreu del món exposicions a galeries d’art i museus que ens permeten rellegir la seva obra des de la contemporaneïtat. Tot passejant la setmana passada per les àmplies sales del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía de Madrid pensava en la radicalitat de la seva obra, encara avui i potser més que mai. Mentre l’individu es relaciona cada vegada més amb la realitat des de l’espai virtual fent de la realitat una extensió d’aquest, ell reivindica la matèria o l’objecte més senzill, més humil, com el trampolí que ens acosta al coneixement. «L’obra és un simple suport de la meditació, un artifici per fixar l’atenció, per estabilitzar o excitar la ment, i el seu valor ha de ser mesurat únicament pels resultats» escrivia. L’exposició «Tàpies. L’empremta del zen» que té lloc simultàniament a la Fundació Tàpies de Barcelona ens acosta a aquesta concepció de l’art que l’artista cultivà, especialment a partir dels anys vuitanta, però que s’havia iniciat amb les lectures de poetes japonesos com Shuzo Takiguchi o el crític Takahiko Okada.
Les dues-centes vint obres que omplen gran part de la quarta planta del Reina Sofía estan disposades per ordre cronològic, començant per les marcadament surrealistes, d’entre les quals mereixen especial atenció les realitzades a París entre 1950 i 1951 gràcies a una beca de l’Institut Francès, dibuixos a tinta enigmàtics i onírics en els quals tracta sobre les relacions entre la natura, l’individu i el cosmos.
A partir de llavors abandonarà la figuració i s’endinsarà en les capacitats expressives de la matèria, creant obres en les quals el llenguatge de l’arena, les incisions, la petjada i el gargot el faran un artista de renom. Començà a rebre invitacions del Carnegie International (1950, 1952), la Biennal de Venècia (1952, 1954, 1956 i 1958), la Biennal de Sao Paulo (1957) o l’exposició col·lectiva del MoMA «New Spanish Painting and Sculpture» (1960). Amb tan sols trentavuit anys el museu Guggenheim de Nova York (1962) li organitzà una antològica.
És en aquesta dècada i en la següent quan també investiga sobre les possibilitats expressives d’objectes tan diversos com llençols, palla, oueres, tovalloles, cadires o retalls de cartó i paper. La sèrie «Teresa», un conjunt de cinquanta-sis petites obres sobre paper (1966), és un glossari dels elements recurrents en la seva obra, la creu, la T de Tàpies, l’ull, el signe d’interrogació, etc. Antoni Tàpies sempre sostingué que ell era un pintor realista i la introducció d’objectes reconeixibles com els esmentats significaren per a ell un pas endavant per evidenciar el concepte de representació en l’art. Va ser llavors quan també va introduir parts del seu cos explorant la seva fragmentació, un concepte que arran de la Segona Guerra Mundial havia pres protagonisme en l’art occidental.
El seu interès pel budisme i el zen va augmentar en les dècades posteriors i va donar lloc a les conegudes obres de la «celebració de la mel», en què l’ús del vernís esdevé protagonista amb la seva tonalitat àuria i ens remet a l’impredictible, l’atzar, el desordre, la taca i l’informe. La cal·ligrafia l’aproparà de nou al dibuix i al traç del pinzell, i les seves referències a la transitorietat de l’existència, la mort, es faran més presents en forma d’empremtes dels peus, calaveres o terminologies pròpies d’aquestes filosofies gargotejades a les teles o papers.
Quatre dies després de la clausura de l’exposició antològica «La práctica del arte» en el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía s’inaugurarà una altra exposició seva, aquesta vegada al Centre d’Art Ca n’Oliver. Col·lecció Hdez. Sanz – Hdez. Mora. Les seves sales temporals s’ompliran de gravats, escultures, obres sobre fusta, tela i paper en la major exposició dedicada mai a l’artista a Menorca. D’aquesta manera Menorca s’afegeix als actes que arreu del món commemoren el centenari del seu naixement i faran possible que menorquins i visitants puguin apreciar de primera mà les cabdals aportacions que Antoni Tàpies va fer a l’art europeu.
jhttps://carlesjimenez.com/