RITA MORENO. ‘BÂTIMENTS’
Sota el títol de «Bâtiments» (‘edificis’ en francès) la pintora Rita Moreno ens presenta fins al 8 de juny a la galeria Encant de Maó les seves darreres obres. A diferència de les anteriors, en aquestes domina l’ordre, les formes quadrades i un ús del color més contingut. La sèrie ens remet als jocs de construccions amb blocs de fusta de colors amb els quals jugàvem de petits. La idea sorgí d’una pujada als porxos de casa seva, on trobà una capsa plena d’aquests blocs. Allò li dugué records de la seva infantesa, quan veia el seu pare fent aquarel·les i quan amb la seva germana jugava pintant.
Pintar és per a alguns una lluita acarnissada amb el llenç o amb un mateix, però per a altres pot ser un joc, com en el cas de Rita Moreno. Pintar jugant li ha donat llibertat per obrir línies de treball distintes que han donat lloc a diferents registres, des d’una pintura expressionista abstracta fins a uns paisatges intimistes i existencials plens de misteri. Els seus retrats, a cavall entre la figuració i l’abstracció, també són una part important de la seva producció, i durant anys una font d’ingressos regular. Aquesta varietat de registres és una característica poc comuna entre els artistes.
«Bâtiments» duu per subtítol «Pintar jugando» i aquest és l’esperit que plana en tota l’obra que l’autora ens presenta. De fet, els títols de les obres són un acròstic del subtítol, cada obra comença amb una lletra d’aquest. El joc lliure i sense regles és una de les eines més poderoses que té l’artista. La idea de joc és molt present també en l’activitat professional de Rita Moreno, especialitzada en educació especial i artteràpia. Tot i l’aparent ordre de les construccions que ens presenta, ara trobam un desequilibri, una inestabilitat i una indefinició en les estructures, que és compensada per un excel·lent ús del color, perquè, al cap i a la fi, és en el llenguatge del color on excel·leix la pintora. En aquesta exposició les gradacions i contraposicions de colors formen un tot coherent alhora que un paisatge divers ple de contrapunts. Les altes vibracions de color anteriors, amb colors més saturats i contraposats, han donat pas a gammes cromàtiques en les quals dominen els colors càlids. Els fons blancs fan que les composicions surin en l’espai i alhora simbolitzen la puresa de la infantesa i del joc entès com un acte creatiu espontani i lliure.
La trajectòria artística de Rita Moreno és força atípica. Mai s’ha sentit còmoda en el circuit comercial i és per això que el seu currículum consta de dues paraules: «Nihil addere» (‘Res a afegir’), tota una declaració de principis. Les seves exposicions es poden comptar amb els dits d’una mà i la majoria a Encant, una galeria on se sent còmoda al costat de pintors com José Ángel Sintes o Piers Jackson i amb la qual començà a col·laborar fa catorze anys. La Rita pintora nasqué, però, fa molts anys, ja que amb catorze anys la seva mare ja venia quadres seus a la botiga que regentava. Des de llavors la pintura ha estat com respirar, una necessitat vital. Entén la professió com una activitat que cerca millorar la vida de les persones i és per això que els preus de les seves obres són sorprenentment assequibles, a l’abast de tothom.
jhttps://carlesjimenez.com/