“EL BARCELONETA POT TORNAR A GUANYAR UNA COPA D’EUROPA”
Fa pocs dies que es va donar el tret de sortida a la temporada de waterpolo masculí 2017-2018 i el CN Atlètic Barceloneta ja ha aixecat dos títols: la Copa Catalunya i la Supercopa d’Espanya. L’últim, el cap de setmana passat, derrotant en la final de la Supercopa d’Espanya el CN Terrassa. Ara, l’objectiu és mantenir-se al més alt de tot del waterpolo estatal i arribar el més lluny possible a la competició europea. Blai Mallarach, que va ser escollit MVP de la final de la Supercopa d’Espanya, ens explica com afronta el club mariner aquesta nova temporada.
Primer de tot, moltes felicitats per aquest títol de campions de la Supercopa d’Espanya. Quina valoració fas d’aquesta competició?
Aquesta final és un torneig que es juga a principi de temporada i serveix per posar més o menys l’equip en situació, veure com està l’equip i quin futur li podem donar. Tant la Copa Catalunya com la Supercopa d’Espanya ens han servit per veure que aquest equip té molt de potencial. Les incorporacions que hem fet aquest estiu ens han donat un plus i ens permet mirar el futur amb més expectatives i mirar cap a Europa amb il·lusió.
A més et vas endur el reconeixement individual com a MVP de la final. Què significa per a tu rebre aquest trofeu?
No té un significat especial, és un reconeixement que es dona a un jugador. Jo vaig estar bé en la final, vaig poder fer quatre gols, però al final és el conjunt de l’equip el que compta. Aquest dia vaig estar encertat i em vaig endur aquest reconeixement, però podria haver estat un altre.
Tercera temporada en què es disputa en format “Final Six”. Què ha guanyat aquesta competició amb aquest format?
Antigament la Supercopa d’Espanya es jugava entre el campió de Lliga i el campió de Copa, però com que els últims anys el Barceloneta sempre era campió de Lliga i de Copa, la Supercopa perdia una mica de valor. Llavors es va optar per un canvi de format, així es donava més opcions a altres equips. La primera edició la va guanyar el CN Sant Andreu i les altres dues el CN Atlètic Barceloneta.
Què destacaries d’aquest equip que el fa estar al més alt a nivell estatal durant tant de temps?
Jo crec que el que té aquest equip és el treball que es fa des de dins i l’aposta clara del club pel waterpolo, començant pel seu president. És un club que es fonamenta en el waterpolo i que en el dia a dia pensa en el waterpolo.
La propera setmana comença la Lliga regular, on defenseu títol. Quins equips us poden disputar
l’hegemonia en aquesta competició?
Com en els últims anys, crec que el CN Sabadell i el CN Terrassa són els equips que estan un pas per sota del Barceloneta. L’any passat el Sabadell va fer una gran temporada i ens va guanyar un partit en el play-off final. Crec que aquest any continuaran igual, entre tots dos equips es disputaran arribar a la final i jugar contra nosaltres, perquè nosaltres som els clars favorits. Després hi ha altres equips, com el CN Sant Andreu o el CE Mediterrani, que han fet un pas endavant, han incorporat nous fitxatges i també poden estar al nivell.
I en un mes arrenqueu la
competició europea. Us heu marcat algun objectiu? L’objectiu sempre és arribar al màxim nivell possible. Com es va demostrar el 2014, el Barceloneta pot tornar a guanyar una Copa d’Europa; crec que aquest no va ser un fet aïllat i es tornarà a repetir. Amb això no estic dient ara que guanyarem la Copa d’Europa, però crec que tenim molt bon equip per lluitar pel títol. Podem somiar a arribar lluny, a la Final Eight, i una vegada allà ja és qüestió dels partits que fem que ens puguem plantar a la final.
I a nivell individual et marques algun objectiu?
El meu objectiu a nivell individual és continuar aportant el que aporto a l’equip, aportar gols, donar continuïtat a aquests anys de treball i gaudir del waterpolo com si fos el primer dia.
A més d’aquí a Catalunya, has jugat a Croàcia i a Grècia. Quines diferències has trobat entre el waterpolo en aquests països i el waterpolo a casa nostra?
La cultura esportiva és una mica diferent. Són dos països en els quals els esports més minoritaris tenen un paper més important, ja que han tingut èxits en aquest esport. A més, el seguiment periodístic és una mica més exhaustiu, no només se segueix quan hi ha títols, sinó que fan també resums de jornades, hi ha una cultura del waterpolo més àmplia, la gent té una mica més de coneixement, etc. I sobretot el que m’ha sorprès és la manera diferent que té cada país de llegir el waterpolo. A Espanya tenim una cultura, una manera de jugar, a Croàcia en tenen una altra, i a Grècia una altra.
Què t’ha aportat com a jugador?
L’experiència de veure diferents punts de vista del waterpolo. A Croàcia tenen un punt de vista molt diferent, una mica més físic, no tan tàctic, amb més d’individualitats. A Grècia, en canvi, tenen un treball tàctic i una cultura d’equip molt més gran perquè físicament són diferents. Totes aquestes coses són les que he anat aprenent en els últims anys.
Com et vas iniciar en el món del waterpolo?
Als 10 anys vaig començar a jugar al CN Olot. Jo venia del món de la natació; de fet, dels 10 als 15 anys vaig estar compaginant la natació i el waterpolo, fins que als 15 ja em vaig decidir pel waterpolo, quan vaig entrar a la residència Blume. A més, la meva família sempre ha estat molt arrelada al món de l’aigua; el meu pare havia sigut nedador, la meva mare també havia nedat al CN Olot, i el meu avi havia estat president de l’entitat.
Tens algun referent en el món del waterpolo?
Mai he tingut cap referent, ni cap ídol en el món del waterpolo en el qual emmirallar-me. Simplement em va agradar aquest esport i he anat fent el meu camí