Mirada llarga
Confesso que fa unes setmanes que em costa escriure, em costa concentrar-me... Avui pensava temes per escriure l’article i em costava. Normalment si vas seguint l’actualitat esportiva, i del Barça en particular, et sobren els temes al final d’una setmana normal. Si la setmana és excepcional, el que costa és triar-ne només un. Pensava tot això, entre trist i indignat i intentava centrar-me en el Barça. Perquè el Barça també és important a la vida de moltes persones. Ho és a les hores bones i a les dolentes, per descomptat, com per altres persones ho pot ser anar al teatre, o a un concert, o a sopar amb els amics a un bon restaurant, o gaudir d’un bon llibre sense pensar en res més... I ara en relació al Barça s’expressen massa dubtes. Vivim uns moments en què no podem estar dubtant de tot i de tothom en tot moment. I aquesta màxima serviria per l’actitud del club en relació al procés que vivim a Catalunya i als equilibris complicadíssims que ha de fer, però també, per exemple en relació al joc de l’equip.
La temporada acaba de començar, anem líders a la Lliga, a la Champions, i l’equip encara s’està buscant a ell mateix. Ha marxat Neymar quan no tocava, s’ha lesionat Dembélé just a l’inici de la seva incorporació a l’equip, i ara s’ha lesionat Sergi Roberto , un dels jugadors més regulars, constants, polivalent i, per a mi, intel•ligents que té l’equip. I a més cal afegir-hi tota la pressió sobrevinguda que el club ha de patir, i en conseqüència els jugadors. Dues coses positives, hi ha entrenador per aquells que ho dubtaven i Messi sempre hi és, l’etern Messi!. Aquest és un inici de temporada absolutament anormal, i malgrat tot anem líders destacats a la Lliga, amb una distància no pas definitiva, però simptomàtica amb el Madrid.
En aquests moments greus, no és bo frivolitzar, ni tampoc perdre el control de les nostres vides, com tampoc, insisteixo, no és bo estar dubtant de tot i de tothom a cada moment. Ara toca tenir mirada llarga en tots els àmbits, i el Barça i tot allò que l’envolta no n’és cap excepció, tant pel que fa al present com pel futur