La força de l’halterofília catalana
Durant els últims anys s’ha estès a nivell popular el tòpic que fer entrenament de força a edats primerenques era perjudicial per al creixement del nens, i per tant no se’ls podia permetre practicar aquest tipus d’esports. Res més lluny de la realitat. Un exemple n’és l’halterofília. Aquest esport olímpic té dues modalitats: arrencada, en què el pes s’aixeca directament des de terra i d’un sol cop; i dos temps, que és un aixecament en què la barra para primer a la zona de la clavícula, i després s’acaba d’aixecar per sobre del cap.
Òscar Gómez, després d’una vida lligada a aquest esport, primer com a atleta i actualment com a entrenador al CAR de Sant Cugat, afirma rotundament que “no és que sigui perjudicial contra el nens, sinó que és tot el contrari. Fer esport amb peses no enforteix només els músculs sinó també els ossos. Els nens que practiquen halterofília creixen el que han de créixer”.
La Federació Catalana d’Halterofília està potenciant molt la base i la pràctica a partir d’edats molt joves, amb la creació d’una lligueta sub13, única a tot l’Estat, on es valora la tècnica i les qualitats físiques bàsiques (llançar, córrer, saltar) perquè els joves comencin a fixar-se en aquest esport. Unes mesures que estan començat a donar els seus fruits: “L’halterofília catalana es troba en un moment dolç. Recentment vam participar al campionat d’Espanya júnior on vam treure els millor resultats de la història de l’halterofília catalana. Vam aconseguir un total de 35 medalles i vam quedar com a millor federació autonòmica en les categories masculina i femenina”, comenta Gómez. A més, precisa que, gràcies a l’efecte ‘Lidia Valentín’, s’ha produït un fort creixement a nivell femení en els últims anys, amb més llicències d’esportistes de menys de 17 anys noies que nois a Catalunya, però que tot i això és un esport molt igualitari entre els dos sexes.
Set catalans a l’Europeu sub17
Aquest anàlisi s’exemplifica perfectament amb la convocatòria de la selecció espanyola per a l’Europeu sub17 que es disputarà entre el 22 i el 29 de juliol a Lignano Sabbiadoro (Itàlia). Dels 16 atletes que formen la convocatòria, set són catalans: Lorena Benítez, Xènia Caballero, Karla Sánchez, Berta Pratdesaba, David López, Biel Martín i Kilian Gallart. A més, cal destacar que molts d’aquests atletes són sub15 però actuaran al sub17 per la marca que han aconseguit durant la temporada.
Joves que van arribar al món de l’halterofília per casualitat, com és el cas de la Karla Sánchez (CH Molins de Rei), actual campiona d’Espanya sub17: “A la meva mare li van regalar unes invitacions per provar aquest esport, vaig acompanyar-la, i em van donar l’oportunitat de provar-ho. A partir d’aquell moment, mai no he deixat de practicar-lo”; o després de fixar-se en els grans professionals, com el Biel Martín, campió d’Espanya sub17 amb la segona millor marca de tot el campionat nacional, i que vol seguir els passos del seu referent, el georgià Lasha Talakhadze, que té el rècord mundial de rampa i dos temps.
Ara, l’halterofília s’ha convertit en una part indispensable de la seva vida. “L’halterofília és la meva passió. Quan vinc a entrenar puc desconnectar de tot i dedicar-me exclusivament a l’esport que gaudeixo”, explica la Lorena Benítez (Club de Peses Terrassa) que, amb només 13 anys, ja és campiona d’Espanya sub17 aconseguint la tercera millor marca de totes les categories de pes del campionat.
A l’Europeu, buscaran sobretot “passar-s’ho bé, gaudir de l’experiència i aprendre. Amb això, els resultats vindran sols”, aclareix Kilian Gallart, tercer classificat en el Campionat d’Espanya sub17.
És inqüestionable la tasca que estan realitzant els diferents representants de l’halterofília catalana a nivell base. No només a nivell de resultats, sinó que estan obrint als joves un esport pràcticament desconegut al territori i l’estan convertint en la passió de molts. I això segurament comportarà, en un futur, la normalització dels entrenaments de força entre els nens i nenes i l’eradicació de diferents tòpics estesos entre la societat