Gestos

Vivim en un món en què els gestos de les persones que lideren determinats àmbits són cada cop més analitzats, valorats, justificats, criticats,... Qualsevol petit detall és amplificat fins a extrems insospitats, i en aquest sentit les xarxes socials són implacables. Es dicten sentències, es busquen culpables, es demanen caps, o, per contra, es proclamen noves deïtats, emergeixen nous lideratges i es reconeixen mèrits que ningú coneixia.

El món de l'esport, i el del futbol especialment, no són aliens a aquest fenomen, i es reclama als esportistes gestos o també absència dels mateixos. La diferència rau en saber qui els demana, si la marca que et patrocina, el club que et paga, o els teus seguidors fidels que de vegades no acaben d'entendre què està passant.

Fa pocs dies un dels millors tennistes de tots els temps, Rafa Nadal, donava una lliçó ajudant els veïns de Sant Llorenç de manera altruista i amb cap afany de protagonisme. I també fa uns dies que Roger Federer ,un altre dels millors tennistes de la història donava una altra lliçó renunciant a participar al torneig Rei Salman a l'Aràbia Saudí. I podríem recordar aquí també les paraules sentides de Gerard Piqué després del partit contra el Las Palmas l'1 d'octubre del 2017, o les imatges en què descobríem Jordi Villacampa fent de voluntari al vaixell d'Open Arms rescatant persones que fugien de la misèria i de la mort al mig de la Mediterrània. Ah, i també podríem parlar de com la presència d'una pancarta et fa adonar de la dura realitat i d'allò que ens deien de joves, qui paga, mana!