Víctor triomfa en el Reus
El central del juvenil A roig-i-negre ha arribat aquesta temporada procedent del València
Era mitjans d’estiu quan en la pretemporada, i per primer cop, Víctor Bastardo es mirava al mirall del vestidor i es veia amb la samarreta roig-i-negra del juvenil A del Reus. Era el seu debut amb el conjunt reusenc, en un amistós de pretemporada contra l’Atlètic Segre. Després de tota una vida formativa al planter del València -on hi va arribar amb 4 anys- el central valencià deixava la capital del Túria pel CF Reus Deportiu. Als seus 17 anys aquest jove defensa prenia la decisió de canviar d’aires: “El futbol també són sacrificis, en aleví vaig marxar una temporada al San José i l’any següent el València em va repescar. Ara juntament amb la meva família també ho vam considerar així i estic molt feliç d’haver fitxat pel Reus”. L’aposta de moment està donant bon resultat -amb 11 titularitats en 16 partits de Lliga i un gol marcat- la selecció catalana sub-18 també s’ha fixat en ell per als entrenaments preparatoris per al Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques que es jugarà a finals de desembre.
De migcentre a central
Amb el dorsal 4 a l’esquena, Víctor Bastardo és un central modern, ben col∙locat sobre el verd i amb bona sortida de pilota gràcies a què de petit havia jugat de migcentre: “Defenses com Piqué o Bartra són els meus referents. M’agrada treure la pilota jugada, és una de les meves virtuts i també sóc conscient que en ocasions he de millorar en la contundència defensiva”. Víctor Bastardo és qui millor es coneix i és el primer crític del seu futbol, i li encanta compartir-ho “amb el meu pare i el meu avi, Fèlix, que tot i viure a València se les empesquen per veure els meus partits. M’agrada saber on es troben durant els 90 minuts de joc i fer el tercer temps amb ells per saber com ho han vist i que em comentin les seves impressions”.
El nostre protagonista reconeix obertament que treballa per intentar arribar al futbol professional. La seva adaptació a Reus, on juga, i a Salou, on viu, ha estat molt més ràpida del que ell s’esperava: “El míster, Javi Robles, i el vestidor destaquen per la seva qualitat humana. Això sí, qui em dona molta canya i no em treu l’ull de sobre és el preparador físic de l’equip. Ara bé, li he d’estar agraït, ja que noto que em canso menys als partits”. El Víctor explica que té bona convivència amb els seus companys i que un cop agafa confiança es fa amb tothom: “Encara no he pagat cap novatada tot i que em temo que per l’amic invisible del sopar de Nadal de l’equip alguna em caurà…”