No hi ha dret
Avui és d'aquells dies que t'agradaria parlar de
Dembélé, els seus gols i els seus retards. O també de quines rotacions pot fer
Valverde contra el Llevant. També seria just dedicar-li l'article a Cillessen, una garantia sota pals o podria comentar l'encertat que seria fitxar les dues perles de l'Ajax i reflexionar, un altre cop, sobre el futur i el paper del planter a can Barça.
Però per desgràcia l'actualitat més rabiosa, i que toca de ben a prop, és que quan el Reus Deportiu estava a punt d'acomiadar-se de la Segona A per la porta falsa, i quan la desaparició del club era una amenaça més que evident, ha succeït el miracle i els jugadors han cobrat in extremis les nòmines pendents. I qui dia passa, any empeny a l'espera de la solució definitiva que a l'hora d'escriure aquest article encara no sabem quina serà. Tot plegat un malson, i un episodi lamentable fruit d'una gestió pròpia d'especuladors més que no pas de gestors esportius que només veuen negoci en l'esport, i negoci al preu que sigui. Jugar amb la història d'un dels clubs importants del país, jugar amb l'amor propi i els sentiments d'uns seguidors que han demostrat fidelitat insubornable a uns colors, jugar amb el bon nom d'una ciutat, jugar amb uns futbolistes que han demostrat professionalitat màxima a dins i fora del camp, és d'una irresponsabilitat infinita. No hi ha dret que es continuï donant credibilitat a personatges que no la mereixen perquè malgrat puguin fer ostentació d'un suposat prestigi, senzillament són això, simples especuladors