Camí d’Europa
No cada dia s’aconsegueix la classificació per a un campionat d’Europa. En el cas de la selecció femenina absoluta de voleibol han hagut de passar sis anys per tornar a la màxima competició europea del voleibol i ho han fet com a primeres classificades de grup. L’equip, liderat per Pascual Saurín, va tancar abans d’ahir una fase de classificació brillant amb un equip en el qual han participat 5 jugadores catalanes i el tècnic del programa femení català GET Blume, Miguel Fuente, com a assistent.
La selecció espanyola de voleibol femení va iniciar el llarg viatge del preeuropeu el passat mes d’agost, quan va disputar les primeres quatre jornades de les sis que completen la fase prèvia. Les de Saurín van guanyar 3-0 davant Letònia, i 3-0 i 3-1 amb Bòsnia Hercegovina, però van caure davant les potents romaneses també per la màxima diferència. Els resultats eren optimistes de cara a les dues jornades pendents del mes de gener, ja que la classificació en segona posició donava opcions a les espanyoles. Com explica Saurín, ‘el treball fet durant l’estiu ens permetia dependre de nosaltres mateixes’.
La gran sorpresa la va donar l’equip el passat 5 de gener quan, contra pronòstic, van lluitar fins a forçar el set de desempat per portar de Romania una victòria que els assegurava el bitllet a l’europeu a falta d’una jornada i, amb tota probabilitat, ser líder del grup F. Un partit brillant ‘que sabíem que era clau per poder-nos classificar i estar més tranquil∙les al no jugar-nos-ho tot en l’últim partit’, explica Aina Berbel, central del DSV CV Sant Cugat. Però el partit també va tenir conseqüències negatives, en aquest cas per a Patrícia Llabrés, lliure del Minis Arluy VB Logroño, que va patir una lesió que li ha impedit que segueixi amb la selecció i no hagi disputat l’últim partit. Tot i així, Llabrés explica que ‘va ser una experiència inoblidable. Quan va acabar el partit l’única sensació que vaig tenir va ser d’orgull per l’equip. Vaig abraçar les companyes, vaig plorar i vaig saltar d’alegria, ni me’n recordava de la lesió’.
Tothom creia en la classificació, ‘tot i que sabíem que era molt difícil guanyar a Romania’ com apunta la lliure catalana. D’igual manera pensa la seva companya Mabel Caro, central del CVB Barça, que diu que els ‘va agafar per sorpresa classificarnos matemàticament a la penúltima jornada perquè Romania és un rival molt difícil’, o com Maria Segura, receptora del Dresdner SC 1898 alemany, que afirma que ‘han estat molts anys perseguint aquest objectiu i sabia que aquest any era sí o sí’. A partir d’aquí tot ha estat alegria, felicitat, orgull i satisfacció. Fins i tot el tècnic de la Blume, Miguel Fuente estava convençut de les possibilitats d’aquest equip i assegura que si ‘ja ha estat espectacular (la classificació) acabant-me d’incorporar, m’agradaria poder sentir exactament el mateix que ha experimentat la gent que s’ha desviscut per aquest projecte des de l’inici’. Miguel Fuente va ser designat com a assistent de la selecció el mes de desembre passat i ha desenvolupat tasques de preparació i anàlisi de partits així com l’assistència en entrenaments.
Per a Sílvia Araco, col∙locadora del CVB Barça ‘és un privilegi formar part d’aquest equip’, Llabrés ho descriu com ‘un orgull i una gran satisfacció’, mentre que Berbel diu que la paraula per descriure la sensació és ‘felicitat’ i apunta que la classificació ‘era un somni de totes les de l’equip’. Però quina ha estat la clau de l’èxit? Entre les jugadores la paraula més repetida és la de ‘lluita’, però també apunten, entre elles Mabel Caro, a ‘l’experiència que hem anat guanyant els últims anys’. Maria Segura diu que el principal motiu ha estat ‘el compromís, la il∙lusió i el treball dur’, però apunta que ‘Pascual Saurín ha estat la persona que ha confiat en nosaltres i el qui ens ha portat fins aquí. Sense ell no ho haguéssim aconseguit’, afirma. Per a Miguel Fuente l’èxit rau ‘en la perseverança, tant del cos tècnic com de les jugadores. Són moltes hores de feina creient en un projecte que al principi era complicat per llunyà’. Per al seleccionador espanyol aquesta classificació és ‘l’evolució d’un equip ambiciós’