Carta oberta a Ernesto Valverde

Apreciat Ernesto,

Fa un parell d'anys, just quan vas fitxar pel Barça, vaig escriure en aquesta mateixa columna un article titulat “La importància de dir-se Ernest”. Parafrasejant Wilde certament has sigut una persona franca i formal.

Has arribat a un acord i renoves pel Barça i automàticament això significa debat obert i barra lliure per a què tothom hi digui la seva, amb aquell punt de crítica exagerada que caracteritza l'entorn culer. Segur que ja t'hi deus haver acostumat.

Diuen que el tracte amb el vestuari ha sigut un dels elements claus a l'hora de prendre la decisió de renovarte, i no és gens menor, però per a mi, la competitivitat de l'equip i els èxits assolits configuren l'argumentari principal de la renovació.

Hauràs vist durant tot aquest temps que un dels debats recurrents és el de l'ADN blaugrana. Però què és exactament aquest ADN? Com s'identifica i a partir de quins criteris? Segur que hi ha gent que en faria tractats i doctorats en la matèria, i seria molt interessant estudiar-los. Però jo, si fos de tu, més que recrear-m'hi, intentaria fer-lo evolucionar, que no és gens fàcil. El futur, futbolísticament parlant, està ple d'interrogants i ha de ser apassionant poder-los respondre des de la teva privilegiada posició. Que tinguis molta sort, i només un prec: sigues valent amb el planter. Aquí hi ha marge de millora, i segur que te n'has adonat. Entenc les precaucions per no cremar ningú, però l'evolució passa també per ser agosarat en algun moment. Gràcies

Ernesto per ser tan formal!