Malgré Tout!

El Barça va superar l'Olimpique de Lió a vuitens de final de la Champions amb autoritat. Una primera part magnífica i una segona part de control i d'intercanvi de cops que, al final, va acabar beneficiant molt més el Barça que als francesos. De 90 minuts, 70 van ser pel Barça i els 20 restants no és que fossin pel Lió, sinó que van anar bastant igualats ja que davant la pressió exercida per l'Olimpique amb el gol que amenaça l'eliminatòria, el Barça es recompon, Valverde actua i el partit és nostre. Aquest és el partit que jo vaig veure, però segur que em dec equivocar en alguna cosa perquè dona la sensació que els 20 minuts més disputats acaben pesant més que els 70 on el Barça no dona opcions. És una mica com tenir Messi a l'equip i no saber-ne gaudir. Que si la “messidependència”, que sense Leo això s'ensorrarà,... que cansat tot plegat!!! Ara mateix som els més afortunats del món perquè tenim Messi ,iuns quants més que en saben molt. I ja està! Gaudim-ho. El post-Messi no ha arribat i en tot cas, algú hi deu estar pensant. Però no condicionem el futur que encara no ha passat a un present que pot ser molt bo aquest any. Ens lamentem massa, ens recreem massa en el plany i de vegades arribes a la conclusió que no sabem gaudir d'allò que tenim. Hi ha èpoques que no tornaran mai i com més aviat sapiguem entendre que vivim la continuació d'aquella, i que és diferent però que també pot ser extraordinària, més aviat serem capaços de valorar allò que tenim. La final de la Champions és més a prop del que pugui semblar. Malgré tout!