El gendre ideal
i ha una certa tendència dels exjugadors, especialment d'aquells que han estat figures, a criticar els jugadors que estan en actiu. Rivaldo, per exemple, és un d'aquests que no se n'està de deixar-les anar tot sovint, i no sempre amb gaire fortuna. Pensant en el que han representat aquests jugadors, i tenint present que alguns, fins i tot, encara conserven una part de representació oficial del club dels seus “amors” en forma d'ambaixadors o bé com a components de l'equip de “llegendes”, no estaria de més que mesuressin les seves declaracions. Rivaldo, per exemple, ha criticat en els darrers temps el fitxatge de Braithwaite o l'arribada de Setién. No van ser del seu gust.
Aquests dies ha sigut una altra figura retirada, Gullit, qui ha criticat De Jong. Gullit s'hi va referir com el “gendre ideal” per criticar-lo, de manera que semblava com si en qüestionés qualitat i compromís. No sé si Gullit s'estima molt De Jong i amb les seves declaracions pretenia motivar-lo i esperonar-lo, però vaja, desafortunat l'holandès.
Ja ho he dit en més d'un cop i no em sap greu repetirho, per a mi De Jong és dels millors fitxatges que ha fet el Barça en anys (al nivell de Ter Stegen) i serà peça clau en el Barça del futur. És cert que li cal encara adaptació, i probablement que els companys se'l creguin més. Però tot arribarà. En el futbol sembla que la paciència estigui prohibida, quan tot sovint és eina indispensable. Ahir partit molt difícil contra la Real i on la paciència va tenir premi. Ah, i bon partit de De Jong, malgrat tot
H