Això del Barça

No hi ha setmana sense sorpreses ni ensurts, no hi ha setmana tranquil·la a can Barça. I aquesta setmana, tot recordant el mestre Cuní, podríem ben bé haver proclamat allò de “Xavipuntsí o Xavipuntno”. De fet, i més enllà de tot l’enrenou i les anades i vingudes de tots els protagonistes, president, directius, director esportiu, entrenador, cos tècnic, aspirants a entrenador, representants dels aspirants a entrenador, hem pogut votar què en pensàvem del tema per terra, mar i twitter, i pràcticament tots els mitjans de comunicació, directament o indirecta, ens han fet la pregunta. Xavi ,sí,o Xavi, no...

I ha sigut que sí, que Xavi Hernández es queda i segueix. El tema més que per un article donaria per un llibre, o una sèrie per alguna plataforma perquè hi ha molts elements que han intervingut en aquest afer, i no només de caràcter esportiu. Sigui com sigui, Xavi serà l’entrenador del Barça la propera temporada. Tot sigui a fi de bé, i per començar seria desitjable que d’entrada afrontéssim el present amb garanties, o sigui que aquesta temporada s’acabi de la millor manera possible, segons a la lliga i una mica més tranquils.

L’excepció a aquest estat de neguit permanent, per variar en els darrers temps, és el primer equip femení del Barça. Quin ofici! A Stamford Bridge, escenari futbolístic d’una extraordinària dificultat, el Barça va jugar un partit seriós, amb una Aitana espectacular, presentant credencials per seguir sent oficialment les millors d’Europa.

En fi, és el que hi ha ara mateix. I és que això del Barça és molt complicat. Diria, fins i tot, que és molt difícil ●