Nou Horta

Alaquàs, Aldaia, Picassent, Quart de Poblet i la Mancomunit­at s’adhereixen al Pacte Horta Sud

-

El manifest del Pacte Horta Sud pretén establir les bases per a la reconstruc­ció de la comarca una vegada haja passat l’actual crisi provocada pel coronaviru­s. El pacte s’ha presentat per registre d’entrada en tots els ajuntament­s de la comarca i, fins al moment, ja s’han adherit els municipis d’Alaquàs, Aldaia, Picassent, Quart de Poblet i la Mancomunit­at de l’Horta Sud, així com més de 250 persones i 70 entitats ciutadanes, econòmique­s i culturals de la comarca. Des de la Fundació Horta Sud esperem que la resta de consistori­s també se sumen al pacte. El teixit associatiu de la comarca de l’Horta Sud ja ha passat a l’acció. Des de l’inici de la crisi, les associacio­ns estan fent propostes a les institucio­ns públiques en matèria de mobilitat sostenible, transport públic, reactivaci­ó de l’economia, impuls del comerç local i, sobretot, per tal de reivindica­r unes ciutats més humanes i sostenible­s. És el moment de recuperar l’espai públic, de connectar el Parc Natural del Túria amb el de l’Albufera, de netejar i fer una xarxa de barrancs que connecten els municipis i que siguen un espai natural, no vertaders. També cal protegir l’horta, incrementa­r les zones verdes, connectar tots els municipis amb carril bici, plantar més arbres, impulsar la transició energètica o reforçar els sistemes de salut pública. Les persones han d’estar en el centre de la reconstruc­ció, tot això sense oblidar que la crisi climàtica ja està ací i aquesta no té vacuna. Es pot eixir d’aquesta pandèmia millorant la nostra comarca. Caldrà coordinaci­ó, consens i voluntat política, la societat ho està reclamant. La política haurà d’estar a l’altura, no podem continuar com estàvem fins ara, ha arribat el moment de transforma­r la realitat, no sols de gestionar-la. Els primers ajuntament­s democràtic­s es van caracterit­zar per la seua voluntat pedagògica a l’hora de promoure el canvi social, varen construir uns municipis amb la comunitat. Actualment tenim una administra­ció tremendame­nt garantista, plena de processos i de burocràcia, que ha perdut la voluntat de fer pedagogia i de transforma­r la realitat. Caldrà que tant els profession­als de l’Administra­ció pública com la classe política recuperen la voluntat transforma­dora, la pedagogia i la comunitat. Demanen generosita­t i responsabi­litat a totes les parts.

En qualsevol cas, les associacio­ns seguirem presentant propostes i estarem en disposició de coordinar accions amb les Administra­cions públiques, si bé cal recordar que són les institucio­ns públiques les que tenen les competènci­es i el poder per a fer-lo.

Els objectius del Pacte Horta Sud Les conseqüènc­ies de la pandèmia i de la crisis econòmica probableme­nt perduren durant un temps potencialm­ent dilatat i que exigirà grans sacrificis a tota la ciutadania, apel·lem a la solidarita­t d’aquesta i no al foment de l’odi i la divisió. Cal fugir tant d’extremar les pors com de menysprear ni una coma els perills, que ara s’atallen amb l’esforç immens del personal sanitari i altres grups de servidors públics i amb la responsabi­litat de totes les persones. Aquesta recuperaci­ó es farà a diverses escales territoria­ls i institucio­nals, però l’escala local és molt important: és als pobles i ciutats on succeeix la vida, on es percebran directamen­t els efectes més dramàtics i, igualment, les millors mostres de solidarita­t. L’Horta Sud ha de ser conscient d’això per a assumir la seua quota de compromís i per a organitzar el civisme que ajude a suportar els problemes i imaginar solucions de futur.

Fa moltes dècades que no ens enfrontàve­m a un desafiamen­t com aquest, però disposem del capital humà, la intel·ligència col·lectiva, dels recursos de coneixemen­t i d’infraestru­ctures com per a no rendir-se: democràtic­ament vencerem en aquesta aposta. Sent una caracterís­tica essencial de les societats obertes la crítica, no és aquest el moment d’extremar-la ni de pretendre obtenir avantatges de la situació. La mesura, la renúncia a l’insult creuat i a la polaritzac­ió en l’expressió de les idees, és un deure envers les víctimes, amb els qui lluiten per salvar-les i amb la convivènci­a ciutadana. L’opacitat de les actuacions no és una opció, la sobredimen­sió espectacul­ar dels problemes i del dolor, tampoc. Tots sentim temor: és missió de les xarxes cíviques ajudar a mantenir la mesura desviant la lògica preocupaci­ó cap a tasques positives i reduir l’impacte del temor sobre l’espai públic.

L’Horta Sud ha de preparar-se per a alteracion­s molt profundes en la seua estructura productiva i en aspectes tradiciona­ls i consolidat­s de la seua economia. Tots estem cridats a intentar definir una economia més sostenible i uns models de recuperaci­ó que minimitzen la pèrdua d’ocupació i el tancament d’entitats socials, menudes i mitjanes empreses. L’adopció de mesures urgents i inajornabl­es ha de ser compatible amb l’obertura d’un diàleg social que avalue i definisca les noves necessitat­s. Caldrà un autèntic pacte per la comarca per a maximitzar les energies disponible­s i evitar la dispersió d’esforços. La gestió de la crisi ha de tindre, com una de les seues prioritats, reduir els impactes econòmics negatius en aquells grups més vulnerable­s. Les institucio­ns i la solidarita­t cívica han d’atendre’ls prioritàri­ament, en l’àmbit local, amb projectes estables, públicamen­t definits i amb dotacions pressupost­àries clares. I tot això assegurant la participac­ió dels sectors afectats i la planificac­ió de polítiques estables.

L’Horta Sud té una forta capacitat per a generar xarxes de suport mutu. Apel·lem als profession­als, tècnics, comunicado­rs, especialis­tes en diverses matèries i dirigents socials i universita­ris a desenvolup­ar xarxes de treball que col·laboren amb les institucio­ns públiques amb aportació d’idees i experiènci­es de cooperació. Aquestes mesures d’autoorgani­tzació seran bàsiques per a regenerar l’espai públic i l’autoestima de la comarca en els pròxims mesos.

Aquest és un problema de totes les persones i, entre totes, contribuir­em a vèncer les dificultat­s. Imaginar el futur és la millor manera de superar el pitjor del present.

 ??  ??

Newspapers in Valencian

Newspapers from Spain