L’art urbà es manifesta gràcies al concurs de Pintura Mural TorrentJove

Apostant per la creativitat i l’art urbà, l’Ajuntament de Torrent, a través del departament de Joventut, va convocar el mes de setembre passat les bases per al cinqué concurs de Pintura Mural “TorrentJove, La paret pintada”. En la iniciativa, que fomenta l’art entre la joventut, han sigut seleccionats el col·lectiu artístic NSN997, Juan Conde de Ben i Diego Heredia, que ompliran de color, alegria i creativitat les parets de la capital de l’Horta Sud. D’igual manera, els premiats rebran una dotació econòmica de 7.000 euros. Els emplaçaments que s’han triat per a l’ocasió és el carrer Sant Amador, el carrer Espartero i el magatzem de la Cambra Agrària. La regidora de Joventut, Marina Olivares, ha assenyalat que “des de l’ajuntament volem fomentar la creativitat i les expressions artístiques entre els més joves, al mateix temps, que convertir-nos Torrent en un espai per a gaudir de l’art modern i urbà”. La setmana passada es van iniciar els preparatius per a començar les obres artístiques, el procés de pintura de les quals durarà tot el mes de desembre, i els artistes ja han s’han posat a la feina per a donar color les parets seleccionades. El col·lectiu artístic NSN997, format per Michelangelo Falla, Roberto Norelli i Francesco Minopoli, realitzarà el seu projecte Positive Torrent en la façana d’un edifici pròxim a l’estació Metre Torrent. La pintura que proposen és la d’una comunitat positiva. Un patró en blanc i negre on tots els personatges donen alguna cosa i reben. Dues mans comparteixen una forma. El groc or que representa el “valor” que es troba en l’intercanvi. Un altre patró on tots els personatges treballen al mateix propòsit comunitari. Patterns, figures, objectes i lettering tots en una mateixa composició similar a la d’un còmic, creant una història.

NSN997 és el nom que aquests tres artistes li van donar al seu col·lectiu en 1997, quan van començar amb el “writing” a Nàpols. Després d’anys separats es tornen a reunir com a col·lectiu a Madrid, en 2014. Comencen llavors a desenvolupar els seus grafitis per a arribar als actuals Positive Pattern. Patrons figuratius que representen una societat positiva i cohesiva. Figures blanques i figures negres oposades que s’ajunten. Dibuixen imatges dirigides a l’espai públic que parlen del públic. Un discurs sobre la societat com a col·lectivitat i els temes socials, multiculturalisme i melting pot cultural. Intenten representar una redefinició dels valors i l’equilibri utòpic entre oposats. Es dediquen a crear imatges que parlen de la societat intentant representar la complexitat d’aquesta. Influeix en la seua estètica l’experiència laboral en el món del disseny gràfic i la comunicació.

El segon seleccionat és Juan Conde de Ben, és un artista urbà Montevideano, influenciat des de primerenca edat pels còmics, el seu estil és variat però amb focus en la creació de personatges. Comença a pintar grafiti amb crew del sud als 16 anys, ha viatjat a diferents esdeveniments internacionals, pintant en ciutats europees i sud-americanes. Les seues eines són l’aerosol i la pintura latex. Tria els carrers per la seua fluïdesa, el seu trànsit, el seu canvi constant i el diàleg directe que existeix amb els seus habitants. El solo fet de prendre els carrers com a llenç per a la seua obra és considerat com una eina de canvi positiu en la rutina diària de les ciutats. Actualment treballa en diferents projectes de manera independent vinculats amb el mural, la pintura i el disseny, i també treballa com tallerista, transmetent el coneixement adquirit per l’experiència dins de la cultura hip hop i la pintura urbana. Forma part del col·lectiu d’hip hop “Oriental 34” i la crew de grafiti “El Team”.

La seua proposta El bosc ens remet a la naturalesa, tan estimada com menyspreada pels humans que en l’afany d’obtindre poder obliden la seua noblesa i importància. Però en la seua essència, ens diu l’artista, l’humà es troba tornant a ella, buscant-la per a vacacionar, desconnectar i trobar la felicitat al costat d’ella. Un bosc enmig de la ciutat ens recorda la nostra essència i neciesa, els nostres vertaders anhels, la importància i la bellesa del natural.

L’últim artista, Diego Heredia, es presenta amb el seu nom artístic “Dic Diego” i la seua proposada “Ofrenes d’un barri”. Madrileny establit a València, comença la seua faceta artística com a autodidacta, sent la cultura urbana la que li permet créixer, sempre influenciat pel seu gran compromís social. Vinculat principalment a l’espai públic, estableix dues vies clares de desenvolupament interconnectades: el seu treball més personal com a artista, i processos d’intervenció comunitària on l’aspecte pedagògic se suma. Les seues accions en el treball més íntim, dins del paisatgisme que trobem a les ciutats contemporànies, se serveixen del mateix com una clara denúncia als models d’urbanisme. Es tracta del canal triat per a l’establiment de processos comunicatius amb la ciutadania. Des de la simplicitat de la forma i el color, geometria i abstracció es donen de la mà en les seues composicions, donant veu a un llenguatge emocional derivat de les relacions de l’ésser amb un mateix, entre nosaltres i amb el mitjà.