La Setmana Santa torrentina
La Setmana Santa torrentina potser siga una de les nostres festes més identitàries i ho és per la seua singularitat, perquè és, a banda de moltes altres coses, una manifestació cultural i de les nostres arrels que cal posar en valor.
La seua consideració com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic és, en definitiva el reconeixement d’eixa singularitat i del seu caràcter especial i diferent, tot i això em consta que continua treballant-se per augmentar eixe reconeixement i donar-li projecció nacional i internacional a la nostra celebració.
La Setmana Santa és per tant un element de cohesió social que permet acostar diferents sensibilitat i viure-la de tantes maneres com cadascú considere. Des de la devoció popular, la reflexió i la oració, fins a la connexió amb les arrels o la tradició familiar. És extraordinària la capacitat d’esta celebració per a generar als nostres carrers i places eixos moments de serenitat i recolliment que tant falta ens fan en les nostres vides accelerades.
Per quant toca a les persones que ho fan possible no podem fer altra cosa que donar-les les gràcies, des de la Junta Central de Germandats i el seu president, Jose Vicente Yago, fins a totes aquells que treballen diàriament des de cadascuna de les germandats, hem de reconéixer la tasca que porten endavant i que fa de la nostra Setmana Santa un referent al nostre entorn, especialment enguany amb l’encontre diocesà que vàrem celebrar fa ara alguns dies i que suposa situar a Torrent en el centre d’esta celebració.
A la nostra Reina del Encontre, Azucena, li desitge, el primer de tot, un bon dia i a continuació que trobe eixos moments de reflexió i recolliment que són part d’allò que el Diumenge de Resurrecció
significa. Azucena té la responsabilitat i l’honor de ser testimoni del camí, la veritat i la vida, d’uns valors que pertanyen a les arrels del nostre poble i per això som com som.
Per últim, vull enviar un fort abraç a totes les persones que formen part de les germandats i a tots aquells que viuran esta setmana al carrer, els desitge a tots i totes que troben eixos moments que parlàvem i que siga un temps per a l’esperança.