“Jo, en realitat, em considere Germà de totes les germandats”
José María Palop Medina, Germà Major Suprem
José María Palop Medina, Germà Major Suprem, iaio d’Azucena. Té 76 anys i porta tota la seua vida dedicant-se plenament a la Setmana Santa de
Torrent, sent president de la JCHH des de 1991 fins al 2007. És una figura molt important per a la festivitat de la ciutat. En el seu temps lliure li agrada el futbol i per descomptat, tot el relacionat amb la Setmana Santa.
Després de més de 2 anys sense poder celebrar la Setmana Santa a Torrent, què se sent poder tornar a disfrutar-la?
De forma diferent, pense que la Setmana Santa se celebrarà d’una forma molt especial, perquè totes les persones que hi participem som fidels i estem amb ganes de celebrar-la amb normalitat, com si no haguera passat res.
Com heu passat aquests anys sense la festivitat?
Estos dos anys jo posava la Setmana Santa com si fora el Beltem, un testimoni que estàvem en Setmana Santa.
Quina tradició familiar tens dins del món de la Setmana Santa?
La meua família, mon pare en concret, José Palop, fou fundador d’una germandat de Torrent, i jo des de xicotet no he fallat ni un any a la festa, excepte estos dos anys i l’any anterior que tenia ganes de visitar Sevilla!
Quants anys dus dedicant-te a aquesta festivitat?
Sóc Germà des del primer dia de la
Germandat del Prendiment, ja fa 25 anys. He estat involucrat sempre, jo sóc del Sepulcre de tota la vida, tota la família. En realitat, jo em considere Germà de totes les Germandats, perquè quan em pregunten de quina formar part, jo sempre responc que s’apunten on vulguen, que siguen vesta de la que vulguen, perquè totes són importants.
Quin és l’acte que esperes amb més il·lusió?
La missa a la nit, que és la celebració de la mort del Nostre Senyor, i exteriorment, per a mi totes les germandats són igual de boniques i importants.
Unes paraules per a convidar a aquella gent que no coneix la Setmana Santa torrentina a disfrutar-la.
No vos podeu perdre el dia de la Resurrecció, jo plore d’emoció mentre canten l’al·leluia. És una cosa com la meua neta diu, d’una fe cristiana, perquè és el que hem aprés en casa de tota la vida.