Origen de la figura de la Reina de l’Encontre

La Setmana Santa torrentina compta amb una figura única a Espanya: la Reina de l’Encontre. Es tracta d’una jove que presideix els actes de la Setmana Santa, representant a la virreina de València Germana de Foix (S. XVI). En una ocasió, la virreina va presidir l’acte de l’Encontre entre la Verge i el Jesús ressuscitat el Diumenge de Resurrecció i va establir que una jove de la ciutat la representara quan ella no fora present.

El diumenge de Resurrecció la Reina de l’Encontre presideix l’acte amb el seu seguici de dues cambreres i diversos patges que subjecten la cua del seu vestit.

En finalitzar l’acte, s’obri la carxofa, s’alliberen coloms de colors i es llancen des dels balcons uns xicotets papers de colors coneguts com a ‘Al·leluies’, que porten impreses xicotetes poesies que exalten a la Reina de l’Encontre d’aquell any o ironitzen sobre l’actualitat política local i germanors de la Setmana Santa. Originàriament, aquesta era triada d’entre els familiars dels clavaris que organitzaven la festa o pel mateix Ajuntament quan no n’hi havia i s’encarregava com a institució de disposar tot el necessari per a realitzar l’Encontre. Els bells vestits que portaven, a vegades de variats colors o blancs, se solien llogar a la ciutat de València i es lluïen esplendorosament durant tot el matí. Durant la processó, la Reina portava una bella palma bellament treballada i les cambreres sengles tabaques que contenien un colom, que tirava a volar en el moment de l’Encontre. Una indiscutible al·legoria del triomf sobre la mort i una manifesta al·lusió a l’Esperit Sant simbolitzat en el colom. En altres ocasions la Reina de l’Encontre era o anava acompanyada d’un seguici d’àngels durant la processó. Aquest fet seria un fidel reflex de la imaginació popular transmesa a través dels escrits piadosos on María rebia l’anunci evangèlic de la Resurrecció a través d’un àngel.