Thierno Diallo: “2023 ha estat el meu any”

Bronze a la final de paral·leles de l’Europeu de gimnàstica artística d’Antalya, bronze a la Copa del Món de Tel-Aviv, campió d’Espanya absolut, classificat per a la final all around del Campionat del Món d’Anvers, classificat amb l’equip masculí per als Jocs Olímpics de París... el 2023 de Thierno Diallo (Conakry, 2000) ha estat replet d’èxits individuals i col·lectius que l’han consagrat com un dels millors gimnastes catalans del moment. El camí per arribar fins aquí no ha estat fàcil i el gimnasta del CG Egiba n’és conscient, motiu pel qual no vol deixar d’assaborir el present sense perdre de vista l’ambiciós futur que té per al davant.

La pregunta és clara: ha estat el 2023 el teu millor any?

Totalment, ha sigut un any increïble. Abans de començar la temporada sempre planteges uns objectius i aquests s’han complert per sobre de les expectatives que jo tenia. Crec que el que ha passat és que aquest any he confiat més en mi i a mesura que anava transcorrent l’any m’he adonat que veritablement podia seguir confiant en mi.

Confiar en un mateix: que senzill sembla dir-ho i que complicat és portar-ho a la pràctica...

Així és, a mi m’ha costat molts anys això perquè quan competeixes no és tan fàcil. Jo per això estic molt agraït a tot el treball psicològic que m’ha acompanyat al meu darrere.

Un dels grans èxits del teu any és la classificació de l’equip masculí de gimnàstica artística per als Jocs Olímpics de París 2024?

Això va ser una satisfacció molt gran, ja que era l’objectiu principal i tots vam intentar donar el màxim de nosaltres mateixos. Certament, però, no va tenir un sabor tan dolç com al 2019, on també era un mundial classificatori per als JJOO de Tokio. Aleshores va ser espectacular perquè no teníem un equip de tant nivell com el d’ara i vam aconseguir classificar-nos per a la final d’equips del mundial, així que ara ens ha quedat una mica l’espina.

El més paradoxal del teu cas és que topes amb la gimnàstica gairebé de rebot a través d’un programa de captació de talents de l’Ajuntament de Manresa...

Sí, sí (riu). Era un període en el qual jo no feia cap esport. Sí que abans havia jugat a futbol, però ni m’agradava ni m’apassionava. I de casualitat vam fer una excursió amb l’escola al gimnàs i allà em va veure el Xavi Casimiro que va veure en mi que tenia aptituds.

Tu vas arribar a la capital del Bages amb cinc anys de Guinea-Conakry...

Sí, el meu pare va estudiar a Bèlgica per a buscar una vida millor i quan va tenir l’oportunitat va ens va portar a la meva família a Manresa, que ja coneixien d’altres amics que hi vivien aquí. I des de llavors que sempre m’he sentit molt integrat.