Les bones taronges de Mallorca
AMallorca es fan taronges bones i amb un volum de producció relativament important. A més de les taronges de Sóller, d’un prestigi indiscutible, hi ha un grapat d’horts que fa temps que es decidiren per fer una taronja de qualitat, amb les varietats adequades a les demandes del mercat i amb considerables
inversions per a preparar els terrenys i muntar bones infraestructures de regadiu per goteig. De la feina en surt el profit. Enguany la producció és excel·lent i hi ha productors que diuen que tenim la millor anyada del segle. Les varietats sembrades i la bona gestió de les explotacions dona un resultat espectacular. Els magatzems estan plens, la sorpresa és que les taronges no troben comprador. El problema a Mallorca no és fer taronges, el problema és vendre les taronges. I si no es poden vendre, les taronges mateixes es converteixen en un problema. Hi ha productors que han optat per deixar les taronges als arbres i així com a mínim s’estalvien els costos de recollida. Mentrestant la Unió Europea està disparant les importacions de taronja d’Egipte i del Marroc que enguany han arribat a records històrics. Els problemes de l’exportació cap als mercats asiàtics han duit a bolcar les produccions damunt els mercats europeus, enfonsant els preus als citricultors. Les empreses productores de suc de taronja envasat, davant
aquesta situació, han acaramullat milers de tones de taronja importada i han expulsat les taronges locals.
Mentrestant, la campanya de la Unió Europea per distribuir fruita als centres escolars també dona com a resultat l’expulsió de la fruita local, degut a què la Unió Europea prohibeix de manera explícita que en els concursos es valori l’origen local de la fruita (això alteraria les condicions del mercat únic comunitari!). Per esquivar les traves comunitàries
al suport al producte de proximitat, les administracions han de recórrer a valorar els beneficis ambientals de l’agricultura ecològica i la reducció d’emissions si no hi ha transport des de llargues distàncies, però els funcionaris de Brussel·les ja no s’ho empassen i imposen penalitzacions i sancions a les administracions territorials que tracten de defensar els seus agricultors. El resultat és sempre el mateix: les tones de taronges s’acaramullen als magatzems i als mercats hi ha les taronges de països llunyans. Les circumstàncies pels nostres productors són tan difícils que hem de valorar molt aquelles empreses que han decidit mantenir als seus establiments la presència de taronges locals i segueixen oferint sucs de taronja fets amb taronges del país. Davant la irracionalitat dels mercats sols podem lluitar amb la racionalitat del consum responsable, o canviar les lleis que imposen el domini del mercat desregulat per damunt els drets de les persones.