Hem oblidat el vertader propòsit de l’atenció primària?
Has pensat alguna vegada que els moments o objectes que ens aporten més felicitat i alegria són també els que passen més desapercebuts? Els tenim tan integrats en el nostre dia a dia que no en som conscients i no els hi dediquem el reconeixement i cura que mereixen. Ens acostumam massa ràpid a allò que és bo. Una cosa similar ens passa amb l’atenció primària (AP).
L’atenció primària és un tipus d’atenció sanitària que va arribar fa poc al nostre món; es pot dir que a 1978 amb la declaració d’Alma-Ata, una conferència internacional que va establir els pilars fonamentals que haurien de sostenir el seu naixement i desenvolupament. El seu objectiu principal: portar l’atenció de la salut al lloc on les persones viuen i treballen.
Per això avui, 12 d’abril, Dia de l’Atenció Primària, gairebé 50 anys després d’aquesta declaració, et vull convidar a reflexionar: concorda l’atenció primària actual amb les línies establertes en aquesta declaració? Possiblement, si ho demanam als seus professionals ens diguin que el model actual està bastant allunyat de la idea inicial i que això es deu a diferents causes com la política i els interessos professionals i de les farmacèutiques. Però potser el problema ja procedeix des de la seva creació, basada en un sistema hospitalari que se centra en la malaltia i no en la cerca de la salut, que és la causa fonamental de l’AP. Això ha derivat en una medicalització de situacions socials, priorització de la prevenció individual sobre la col·lectiva i en una obsessió pel consells d’estil de vida en lloc de la promoció de la salut i la creació d’entorns salutogènics on es tengui en compte la participació i empoderament de la població.
El peruà Tejada de Rivero, una de les persones en primera línia de la conferència d’Alma-Ata, va dir en una entrevista que l’AP necessita professionals que siguin ‘girafes’, amb capacitat de veure a llarg termini i a la distància, amb una mirada 360º i un gran cor, a més d’un gran tremp per acceptar les crítiques. Estava definint, conscient o inconscientment, a aquestes professionals tan fonamentals en l’AP com són les INFERMERES, professionals dedicades a la cura i acompanyament de la persona durant tota la seva vida. Aquestes han sofert un gran canvi en els últims anys, desenvolupant els seus coneixements, habilitats i competències d’una forma tan exponencial que poques professions han arribat a aconseguir en tan poc temps. Un canvi com el de les infermeres és el que necessita l’atenció primària, i per això estem cridades a liderar-lo. Si alguna cosa tenim clara és que el model present no dona solució als problemes de salut actuals ni aconsegueix adaptar-se i desenvolupar l’objectiu amb el qual va ser creada. És necessari un canvi radical que aporti un model amb una clara orientació comunitària, basat en la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, unes característiques pràcticament innates en les infermeres especialistes en Familiar i Comunitària.
Però per això és necessari no sols el suport de les polítiques (que sí), també el suport i la confiança de les persones com tu i de la comunitat. Et convid a conèixer i confiar en les teves infermeres del centre de salut, una de les majors aliades en la cura de la teva salut.
«Et convid a conèixer i confiar en les teves infermeres del centre de salut»