El vent que eixuga i turmenta
Primer foren el fastigós vent del sud i les brutes pluges de fang, després arribà una tramuntana remolesta i escombradora del cel Aquest mes d’abril sortirà un decret per a pal·liar els efectes de la sequera, que ja ha adquirit proporcions alarmants Estam
●nou
Voldria recordar de bell
els versos de la cançó de la meva estimada Maria del Mar Bonet: «Aigua, vos demanam aigua i Vós mos enviau vent». Els meus dies d’aquesta setmana han patit el turment de les ventades. Primer fou el fastigós vent del sud, ratxes persistents que exhalen una escalfor gairebé pudenta i traginen milers de milions de grans de sorra sahariana. Migjorn i llebeig, vents caparruts que flagel·len les aigües de la badia i dibuixen formes irisades sobre la superfície del mar. Devers dijous girà el penell del campanar: ara bufava del nord, una tramuntana remolesta que arrencava les flors del kristagal·lis encetant una fredor novella que es sentia fins al moll dels ossos. Passàrem del cel enterbolit per l’arena africana al blau intents, puix la tramuntana escombra les altàries.
Però no plou i l’eclosió dels colors de la primavera comença a empal·lidir. Els pagesos, que abans es passaven el dia mirant el cel, consulten ara les previsions meteorològiques i emeten, pessimistes, el seu pronòstic: «Aviat no tindrem menjar pels animals, l’amo en Miquel».
Per Sineu em contaren el cas del ramader de Llucmajor que té una guarda de mil ovelles, xifra rodona. L’home la va veure bruta, atesa la manca de menjar i va anar a oferir a un
col·lega la meitat del seu ramat: «Et faré un bon preu».
- Saps què has de fer, amic meu? Idò tu guarda les teves ovelles que jo ja guardaré les meves.
I què fa en Simonet, mentrestant? Vos puc dir per cosa certa que abans que acabi aquest abril haurà sortit un decret per a pal·liar els efectes de la sequera, que inclourà ajudes per adquirir menjar pels animals. Sabeu què passa? Idò que fins ara el conseller s’ha afanyat en pagar les ajudes de la nova PAC. L’administració és mala de moure i, com deia el meu bon pare, «tanmateix el temps que nues no fas corda». Balears és, a hores d’ara, la tercera administració autonòmica d’Espanya que més aviat paga als
beneficiaris de les subvencions agràries. El conseller d’Alaró vol passar a ser la primera i aquest objectiu l’ha tingut enderiat al llarg dels darrers mesos. Però sembla que és ben conscient del problema de la manca de pluges i que ben aviat hi posarà remei. Dins les seves possibilitats, és clar.
●assossegada Des d’una visió més del tema,
tant el sector com l’administració s’haurien de plantejar seriosament si el problema de la sequera és conjuntural o estructural. Per a dir-ho amb unes altres paraules: el ‘malalt’ ha de rebre un tractament puntual o estam enfront d’una ‘dolença crònica’ que precisa de mesures continuades? Si les sequeres sovintegen ens trobarem davant un desequilibri general de la ja molt tocada ramaderia illenca. I aquí tornam a la idea que Joan Simonet exposà no fa molt en el decurs d’una reunió amb les organitzacions professionals agraris i representants de tots els grups polítics del Parlament: un projecte a 10-15 anys vista que defineixi què ha de ser i què no el sector primari balear.
●termini
Per cert: s’ha ampliat el
per a presentar les sol·licituds d’ajudes de la PAC fins el 30 d’abril. Caldrà fer córrer els papers amb diligència perquè el teixit burocràtic no admetrà més demores. Com més tard es tanqui el termini més tard cobrareu. Idò.