Dues joies

En realitat, el títol hauria de ser Dues grans petites joies d’una petita gran obra. Faig referència al llibre Poemes a Nai, de Miquel Àngel Riera, l’original mecanografiat del qual es presentà a alguns premis literaris i, alhora, visità diversos editors sense gaudir la sort de ser publicat. El cas és que en tenc dues edicions, del poemari. La primera encetà, amb el número 1, la col·lecció La Sínia, de l’Editorial Daedalus, col·lecció dirigida per Guillem Frontera i Jaume Pomar, a la qual ambdós també publicaren els seus propis llibres de poesia. L’edició és de 1965, amb un pròleg del generós emperador dels pròlegs Josep Maria Llompart i una foto de Josep Planas Muntanyà a la coberta. Es tracta d’un llibre de poemes d’amor dedicat a na Roser, la seva esposa, el primer vers del primer poema és de tots conegut: «T’estim, però me’n fot». I l’últim vers del mateix primer poema diu «Ja t’estim tant, que et pots morir quan vulguis». Tot plegat tretze poemes de versos colpidors que han conservat una modernitat poètica fulminant. Altrament, l’any 1979, a la col·lecció Pantaleu, dirigida per Jaume Bover, se’n feu, de Poemes a Nai, una acurada edició de dos-cents exemplars, signats per l’autor, dels quals en tenc el número 52. En aquesta s’hi expliciten les dates, 1957-1960, durant les quals fou escrit el recull. La col·lecció, dirigida per l’escriptor d’Andratx i bibliotecari que fou de la Biblioteca March, de Palma, i de la Biblioteca Espanyola de Tànger, s’aixoplugava sota el paraigua editorial de José J. de Olañeta. Després, Riera consolidà una obra potent, poètica i narrativa.