‘La Celestina’, eròtica?

Fa poc una actriu que havia d’interpretar a canostra el paper de l’alcavota a La Celestina, deia en una entrevista que els amants, Calixto i Melibea, no compartien un amor platònic sinó que només desitjaven «holgar, para decirlo finamente».

Aquestes declaracions em varen sorprendre molt. Perquè quan vaig llegir l’obra, al devuit anys o més jove, la impressió que en vaig treure no va ser la de l’exaltació de l’erotisme, sinó una altra, ben distinta.

Rojas expressava, al meu entendre, el drama dels amants que per dur a terme el seu amor havien d’acudir a la intermediació de l’alcavota, i que després de «tocar amb un dit al cel», queien de sobte en la lletjor de l’alcavota i la crua carnalitat del sexe. Expressava, en suma, el drama de l’home en general, escindit entre el cos i l’ànima.

No hi ha una mesura

comuna, semblaria, entre l’esperit i el cos, que no pot encabir totalment el primer. «M’admir d’això», diu l’Evangeli gnòstic de Tomàs, «com és que aquesta gran riquesa (l’esperit) ha davallat sobre aquesta pobresa(el cos)». La desproporció entre l’amplitud i l’elevació de l’amor i la limitació física del sexe és el que descriu, al meu parer, La Celestina que, si no tracta d’un amor platònic, sí que està amarada del platonisme freqüent en moltes obres del Renaixement.

Una idea semblant, confusament però amb força, fou la que em transmeté l’obra de Rojas que, per cert, era un convers recent, i forçat se suposa, del judaisme, i aquesta circumstància podria haver afegit un to d’amarguesa a la seva visió del món. La genial ‘tragicomèdia de Calixto i Melibea’, no obstant, com totes les grans obres, és susceptible tanmateix de diferents interpretacions.