El Pacte nacional de Salut, una millora de qualitat del sistema

L’Executiu va donar ahir el tret de sortida a un seguit de reunions per poder assolir el Pacte nacional de Salut per poder arribar a un document de consens «que traci un full de ruta» perquè el sistema sanitari andorrà «sigui més eficient i eficaç», va indicar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, i que tots els acords es puguin anar implementant i que posteriorment puguin perdurar en el temps.

El Govern, amb la finalitat d’incorporar totes les parts que hi tenen relació, i que tothom pugui aportar la seva, mantindrà una sèrie de trobades. La primera va tenir lloc ahir, en què es van reunir Espot, la ministra de Salut, Helena Mas, i la secretària d’Estat de Salut, es coneix actualment com ‘l’escut de silici’, que consisteix a tenir una de les indústries més potent, sinó la que més, de producció de microxips, esdevenint un indret clau per mig món a l’hora de comerciar amb aquest tipus de producte tan essencial avui dia i fent de la indústria taiwanesa molt difícil de reemplaçar.

D’ençà que Xi Jinping va aconseguir el poder a la Xina, les tensions no han parat de créixer a causa de l’afany nacionalista i expansionista del règim de Pequín i per aquest alt valor estratègic de la indústria taiwanesa. A més, hem de tenir en compte que un atac comunista a Taipei significaria la intervenció directa dels Estats Units, o això és el que diuen. Sense anar més lluny, fa dos anys jo estava bastant convençut de què la Xina s’estava preparant per a llençar-se a la ‘reconquesta’ de la seva ‘província rebel’ pròximament. Però aquests dos anys han donat per molt, i no sé en quin punt estaríem ara. Esmentant breument la prova pilot que està sent la invasió russa a Ucraïna, el que més em fa dubtar és la desacceleració que està patint l’economia xinesa en aquests últims anys, on entreveig dues possibilitats. La primera, que la Xina comunista no estigui disposada a arriscar-se a un conflicte armat contra Taipei i Washington en un moment en què la seva economia no està en el seu millor moment. Però, per un altre, els mateixos problemes econòmics podrien empènyer a

Cristina Pérez, amb els representants del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), la Caixa Andorra de Seguretat Social (CASS) i els col·legis professionals. Avui també es reuniran amb altres actors implicats en el camp de la salut així com diferents membres de la Visura Ciutadana.

La proposta s’estructura en quatre grans línies d’actuació: la promoció i la protecció de la salut i la prevenció de la malaltia; l’accés a una assistència sanitària de qualitat; la sostenibilitat i equitat del sistema, i la recerca i la innovació.

Xi Jinping a utilitzar l’ofensiva a Taiwan com a cortina de fum i tractar de guanyar suport popular amb una actuació així. Exemples d’aquestes maniobres ja s’han produït al llarg de la història, com la reclamació de les Maldives per part de l’Argentina sota la dictadura de Leopoldo Galtieri, o una altra situació que està passant actualment amb la reclamació i amenaça de Nicolás Maduro i Veneçuela sobre l’Essequibo de Guaiana.

En tot cas, que ens implicaria a nosaltres, andorrans, una guerra a l’altra punta del món? Doncs bé, per una part, donats els actors implicats podria esdevenir un conflicte internacional de grans magnituds, que condicionés a grans potències del món en la seva intervenció i en com encarar les seves polítiques des del punt de vista econòmic. A més, com ja he mencionat, Taiwan és el productor més gran de microxips i és summament complicat poder substituir o deslocalitzar la seva indústria al curt i mitjà termini. Aquests microxips es poden trobar en nombrosos productes. En telèfons, tauletes, televisors... Però no només ítems com aquests, sinó també en maquinària industrial o vehicles. De fet, és molt probable que, tant a casa seva com a la seva oficina, hi hagi aparells que necessitin els microxips taiwanesos per a poder funcionar. I en una època en què ja estem patint problemes de subministraments en múltiples àmbits, un conflicte a Àsia-Pacífic pot empitjorar més les coses.

☰

EL PERIÒDIC D’ANDORRA no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors i tampoc s’identifica necessàriament amb els seus comentaris.

A efectes de publicitat contractada per persones pertanyents a diferents sectors o branques professionals, aquest mitjà no es fa responsable del contingut de la publicitat en relació al disposat en les normes estatutàries o deontològiques que regeixen la professió en concret, la qual qüestió únicament compet a la persona que contracta la publicitat.

Tot i això, cal reconèixer que el sistema sanitari andorrà compta amb algunes carències, bé són conegudes certes mancances a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, o en relació amb la salut mental, la gent gran, el servei d’urgències, etc. tot i que alguns ja s’han pogut anar solucionant, però no pot ser que alguns afers vagin passant pels diferents ministres de Salut sense trobar solucions al respecte.

Implementar totes les mesures no serà fàcil, l’Executiu n’és conscient, però tot el que sigui per millorar el sistema és benvingut.

L’Executiu es reuneix amb diferents actors implicats