La finestra oberta
L’esperança d’un nou començament o el dret a l’oblit oncològic a Andorra
No hi ha paraules per descriure l’angoixa que pot suposar rebre un diagnòstic de càncer. És com un terratrèmol emocional que sacseja les nostres vides i ens deixa amb una por profundament arrelada. Però mentre moltes persones lluiten de forma valenta contra aquesta malaltia, es lliura una altra batalla silenciosa, una batalla que molts de nosaltres ni tan sols coneixem: la discriminació que pateixen els que vencen al càncer quan intenten contractar serveis bàsics. És per això que la notícia sobre l’aproximació d’una llei per garantir el dret a l’oblit oncològic a Andorra és una llum d’esperança enmig de l’ombra terrible de la malaltia i el primer pas cap a un nou començament per a molts.
L’anunci d’aquesta llei arriba després de la seva aprovació a Espanya, una decisió que posa fi a la discriminació que sovint pateixen els pacients de càncer quan intenten contractar serveis essencials. El dret a l’oblit oncològic, com s’ha vist a altres països, és un pas fonamental per assegurar que els supervivents de càncer no siguin penalitzats pel seu passat mèdic.
Josep Saravia, president de l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca), ha expressat una esperança cautelosa per aquesta llei. Encara que els detalls exactes siguin desconeguts, és fonamental que aquesta llei es modeli prenent com a exemple iniciatives legislatives similars com l’adoptada per França, que estableixen períodes de temps raonables per a tots aquells que aconsegueixen vèncer el càncer. És injust i deshumanitzador que algú que ha superat aquesta malaltia sigui penalitzat financera o emocionalment, i aquesta llei, si es fa correctament, posarà fi a aquesta injustícia. Per tant, això no es limita tan sols a assumptes polítics, sinó que representa una qüestió essencial relacionada amb la dignitat i la igualtat de les persones.
No obstant això, no podem ignorar les portes que el Govern encara manté tancades. La negativa a establir una unitat de radioteràpia a Andorra
és una decisió que desafia la lògica i la humanitat. Cal tenir ben present que malgrat els avanços en el tractament del càncer, la radioteràpia segueix sent una part essencial per curar la malaltia, i veure’s obligat a viatjar a més de dos-cents quilòmetres per rebre aquest tractament resulta un veritable calvari.
La ministra Mas té ara a les seves mans l’oportunitat de canviar vides i de posar Andorra al capdavant d’una causa justa. La seva decisió no només afectarà els malalts de càncer i els que sobrevisquin a la malaltia, sinó que definirà la nostra societat com a un lloc de justícia i compassió. No podem permetre que aquesta oportunitat passi de llarg. Exigim el dret a l’oblit oncològic ara, perquè cap persona hauria de viure amb por en un país que diu defensar els valors de la justícia i la igualtat. Exigim la construcció d’una unitat de radioteràpia al país ara, perquè el patiment dels que lluiten contra la malaltia i de les seves famílies no sigui encara més dolorós i complicat.