La finestra oberta
La perillosa rutina de les drogues
Per desgràcia, en la societat actual, l’ús de les drogues s’ha convertit en una pràctica normalitzada. El que abans es considerava un acte marginal ha passat a ser una rutina habitual per a moltes persones. I sembla que els que les consumeixen no són conscients dels riscos que comporten, ja que lluny de ser inofensives poden causar problemes tant a la persona que les consumeix com el seu entorn.
La normalització del consum ve donada, en part per la falta d’educació sobre els perills que pot arribar a comportar aquesta pràctica i, per altra banda, per les pressions socials. Per què parlem de pressions socials? Ambdues coses van lligades. Quan en la infància i sobretot l’adolescència hi ha hagut una falta d’educació sobre aquesta qüestió, és més fàcil que la persona acabi caient en el consum per la pressió d’amics o coneguts.
Sense ser ni pretendre ser experta en aquesta qüestió, escric aquest article per fer una reflexió sobre aquest tema perquè em costa d’entendre com hem arribat al punt de normalitzar tant les drogues que a vegades no ens sorprèn veure gent consumint-ne. Perquè a la generació a la qual pertanyo, el fet de fumar cànnabis és una pràctica habitual en moltes persones i ningú es posa les mans al cap quan veu algú fumant un porro. O inclús estar de festa i veure algú amb pastilles s’ha normalitzat quan no és gens normal. A vegades penso que potser soc jo que m’escandalitzo per certes coses, però quan hi reflexiono m’adono que no és cosa meva, que normalitzar el consum d’una substància química no és normal. I sabeu fins a quin punt no és normal? Que si una persona arriba a fer mal a una altra o inclús causarli la mort i en el moment dels fets anava drogada, pot fer servir això com a atenuant i podria veure la seva condemna rebaixada a molts països perquè es considera que no estava dins de les seves capacitats. Així que no, almenys jo no estic a favor de normalitzar res que faci que una persona no sigui conscient del que fa per haver consumit aquella substància.
Per què aquesta trivialització del consum de drogues? Els joves es troben constantment exposats a la temptació de provar drogues perquè «per una vegada no passa res», per «experimentar» o simplement perquè socialment està ben vist. A vegades el que resulta estrany per a molts és que els contestis que no et drogues o que no t’has drogat mai, com si el més normal del món fos fer-ho quan és tot el contrari.
I tot això moltes persones ho fan sense tenir consciència que el consum pot comportar problemes de desenvolupament personal i també en les relacions socials. I el problema és que aquests joves es fan grans i es converteixen en polítics, metges, policies, empresaris, periodistes, i encara consumeixen. Sincerament, detesto pensar que un metge que m’atengui pugui consumir substàncies estupefaents, o que un país estigui en mans d’una persona que es diverteix consumint.