Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0280-2023 del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), de l’11 de maig del 2023, en relació amb la consideració de cànon.
La societat consultant, la Societat X (en endavant, “la Societat” o “la Consultant”), és una societat constituïda conforme dret andorrà.
L’objecte social de la Societat és la prestació de serveis relacionats amb la creació, producció i distribució de contingut audiovisual. En concret, l’activitat principal de la Consultant és la distribució de contingut digital d’entreteniment. En aquest sentit, endeví important ressaltar que l’esmentat contingut digital no està dissenyat ni creat per la Societat consultant sinó que aquesta adquireix els drets del contingut audiovisual i ho incorpora en les plataformes que disposen cadascuna de les empreses que són els seus clients. Per tant, a aquests efectes, es pot afirmar que la Consultant actua com a distribuïdora sobre drets de propietat intel·lectual.
L’adquisició dels drets de propietat intel·lectual i posterior distribució als seus clients es realitza de les següents formes: (i) incorporació del contingut audiovisual a les diferents plataformes dels clients, amb una mínima adaptació tècnica, (i) incorporació del contingut audiovisual a les diferents plataformes dels clients, amb una mínima adaptació tècnica, afegint millores al contingut:
Segons la Consultant, els drets adquirits, en cap cas són utilitzats en el desenvolupament de l’activitat econòmica de la Consultant. Val a dir que els drets sobre el contingut audiovisual que adquireix la Consultant per distribuir-lo, pot ser distribuït a diversos clients, de manera que en la majoria dels casos no s’adquireix un producte de forma exclusiva per cap client en concret.
A més, és important ressaltar que en els supòsits, objecte de la present consulta vinculant, els contractes de cessió del contingut audiovisual són signats en seu del proveïdor no resident.
Atenint-nos als fets exposats, la present Consulta Vinculant està relacionada amb la naturalesa de la renda satisfeta per la Consultant per a l'adquisició dels drets audiovisuals, a empreses residents a Espanya i als Estats Units, així com l'aplicació de l'excepció de l'article 9 del Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l'impost sobre la renda dels no-residents en el sentit d'entendre si les rendes pagades es relacionen amb serveis contractats, realitzat i utilitzats en territori andorrà.
En referència a la Consulta sobre la subjecció o no a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals de la renda satisfeta per la societat consultant a entitats no residents a Andorra i tenint en compte que una de les empreses cedents està ubicada als Estats Units d’Amèrica, país amb el qual no hi ha un conveni per evitar la doble imposició, serà aplicable únicament la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. Així mateix, segons la informació i la documentació aportades,
la societat consultant no adquireix íntegrament el dret de propietat sobre el contingut audiovisual, sinó que es tracta d’una llicència que permet a la consultant utilitzar una sèrie de vídeos i música necessaris per desenvolupar la seva activitat econòmica. Consegüentment, la renda satisfeta per la consultant tindrà la consideració de cànon a l’efecte de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
Pel que fa a la renda que la consultant satisfà una societat que és resident a Espanya, en aquest supòsit, i segons l'ordre de prelació normativa, en primer lloc, s'han de considerar les disposicions previstes al Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal (d'ara endavant, CDI).
D'acord amb l'establert als articles 7 i 12 del CDI, les rendes satisfetes per la consultant a una empresa resident a Espanya, en concepte d'una llicència que li permet utilitzar una sèrie de vídeos i música necessaris per desenvolupar la seva activitat econòmica, tindran la consideració de cànon. Per consegüent, aquesta renda pot ser imposable a Andorra; tanmateix, l'impost exigit no pot excedir del 5% de l'import brut dels cànons.
Així doncs, en els supòsits de fets
esmentats a la consulta tributària, la renda satisfeta per la consultant té la consideració de cànon i es tracta d’una renda subjecta i no exempta de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
Quant a la determinació de la base de tributació i el tipus de gravamen aplicable, el Decret legislatiu del 29-42015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, als articles 25 i 29, disposa el següent:
Article 25. Base de tributació
Amb caràcter general, la base de tributació de l’impost corresponent als rendiments que obtinguin els obligats tributaris sense mediació d’establiment permanent està constituïda per l’import total de la renda meritada. [...]
Article 29. Quota de tributació La quota de tributació s’obté aplicant a la base de tributació determinada de conformitat amb l’article 25 els tipus de gravamen següents:
[…] c) quan es tracti de rendes satisfetes en concepte de cànon, el 5 per 100.
De conformitat amb aquests articles, la base de tributació de l’impost estarà constituïda per l’import total de la renda i el tipus de gravamen aplicable serà del 5%.