El Raonador del Ciutadà no podrà presentar recursos davant el TC
Govern afirma que, en cas de fer-ho, «caldria una reforma constitucional»
El Consell General va fer públic ahir la resposta sobre la proposició de llei presentada a Sindicatura pel grup parlamentari socialdemòcrata relativa a la Llei del Raonador del Ciutadà, valorant-la positivament. Així i tot, es va desestimar que pugui presentar recursos davant del Tribunal Constitucional (TC), ja que segons l’article 99.1 de la Constitució, només els poden interposar una cinquena part dels membres del Consell General, el cap de Govern i tres comuns i, per tant, «caldria una reforma constitucional».
Tanmateix, l’Executiu es va mostrar partidari que el Raonador gaudeixi de l’estatut d’autoritat, ja que aquest fet «reforça la independència, la imparcialitat i la legitimitat de la institució», segons van indicar. A més, la proposició de llei dona tot una sèrie de supòsits que l’habiliten per intervenir prop de les entitats privades, així com desenvolupar relacions i fomentar la cooperació amb la societat civil en general i, en particular, amb totes les organitzacions no governamentals que es dediquen a la promoció i a la protecció dels drets humans, al desenvolupament econòmic i social, a la lluita contra el racisme o a la protecció de col·lectius particularment vulnerables.
Aquesta ampliació de les competències ha rebut també una valoració positiva per part de l’Executiu, ja que faran que l’òrgan governamental pugui millorar el seu àmbit d’actuació: «És molt important que el Raonador del Ciutadà pugui centrar els seus esforços a tractar els expedients relatius a aquestes competències que té atribuïdes i no en un àmbit que entenem que no li és propi, com és la impugnació de l’eficàcia d’actes administratius, ja previst per altres mecanismes en el nostre sistema jurídic que funcionen adequadament», van afirmar.
Una altra previsió que incorpora la proposició de llei és l’obligació que té el Raonador, un cop elegit, d’establir un codi ètic de comportament de conformitat amb el que disposa el principi 9 dels
Principis de Venècia, fet que el Govern va considerar del tot necessari per definir i promoure els principis ètics i deontològics que han de guiar l’actuació de la institució. Pel que fa a la retribució, i tot i que es considera que ha de ser adequada i suficient, «genera dubtes en relació amb quins alts càrrecs concrets s’hauria d’equiparar», ja que la proposició de llei estableix que ha de ser equiparable als més alts càrrecs de l’administració.
Finalment, el Govern va mostrar la seva disconformitat pel que fa a les queixes i les reclamacions adreçades al Raonador, les quals podrien tenir efectes suspensius en els terminis per presentar una demanda davant de l’administració pública o de la justícia administrativa: «El procediment administratiu vigent és garantista per a l’administrat i, alhora, és un procediment àgil i amb uns terminis adequats, els quals permeten que els expedients administratius es resolguin en un termini raonable de temps», van apuntar. Així doncs, i en cas que s’introdueixi aquesta possibilitat, indiquen que els procediments «es dilataran en el temps i es podrien arribar a formular queixes o reclamacions simplement pel fet d’obtenir un termini suplementari en determinades situacions, fet que podria arribar a sobrecarregar la institució del Raonador del Ciutadà i a ser contraproduent per a la consecució dels seus objectius».
Els recursos només els poden interposar una cinquena part del Consell General, el cap de Govern i tres comuns