Tradicioù de Pasca
Pasca es una festa religiousa e de Primavera e tamben una bella festa de familha. Es una journàia d’alegrìa pèr u Crestià que marca a resurecian dou Cristou. E chertu sìmboli san e meme pèr a Pasca du Crestià e pèr a Pasca duJùdiou, couma r’agné pascal, ou pan sensa levam e r’òu.
A tradician de r’òu de Pasca Avanch r’épouca crestiana era dejà r’usança de regala-se d’òu pèr a primavera. Acò era proumessa de vita e de ban augurou. A bella fourma de r’òu era ou sìmbolou de perfecian. Aquela tradician de regala-se d’òu ven tamben de r’enterdician de manjà d’òu pèr Carésima. U òu aishì poundù ent’aquelou temp eran servà, cueche e pintà pèr esse regalà a u enfante pèr ou jorn de Pasca. E d’un temp, coura noun se manjava pa tant de chicoulata, u pichoù se shalavan tant de manjà aquelu òu du.
Lebre e campane A ou jorn d’ancuhi, se regala putost un òu en chicoulata qu’un òu pintà pèr ou pu granne pieijhé du pichoù e du mourre-leque ! O aloura se pouhe trovà quarque lecaresse, lebre e campane en chicoulata. A legenda di n’ efet que ou duménigue de Pasca e campane de guieijhe qu’eran partìe fint’à Rouma pèr un peregrinage despuhi ou Jòu Sant, retornan dame pran de douçoù en chicoulata que seran piatàie ent’u jardì. Se di tamben, en Allemagna e en Alsaça, que san e lebre que poartan tout aquele lecounarìe metùe da piatan ent’ou jarden. U enfante fabrican de belu nihou palhà de moufa, spantegà s’ou predi pèr a vegìlia de Pasca pèr atirà e lebre de Pasca à iempi-ru d’òu !
A cacha n’u òu pèr u enfante S’avé à r’entorn de vou d’enfante, pouré prepara-ru ent’ou voaishe jarden o ben en casa voaisha una cacha n’u òu ! Auré ben piatà tout’ e lecounarìe a vegìlia de Pasca, de maniera à pouré douna un cavagnet ent’u pichoù que van aloura cercà-re, ou maten, à ou levà.