Per créisher, avema d’a besonh de raïse

Per créisher, avema d’a besonh de raïse. E se nan conoishema o nòstre futur, conoishema pauc o nòstre passat. D’autant mai qu’ese stach viscut en lenga mentonasca! En temps de patz coma de guerra, quarque decenie fa, a majoritat d’a populacian parlava mentonasc. E o francés èra encara minoritari. Sinhora Solanja MongondryBarberis ese vengüa au collègio Maurois de Mentan veire u scolaros d’a classa de nivèl ena-ena-rta-rça d’Occitan per nos parlar en mentonasc. Èra una entrevista en doe parte, menaia per de collegians de tèrça, a prepaus d’a «Segonda guerra viscua per una pichona mentonasca» e tanben de «l’Evolucian d’a pràctica dau mentonasc despui e o sen futur « o venres  de mars de h a h. Aquesto travalh èra destinat a:

mostrar de tòques de vita quotidiana d’ier e d’ancui en lenga occitana mentonasca

crear de material vidèo en occitan a de fins culturale, linguístique, sociale, istòrique..., mas subretot pedagògique per porer travalhar a lenga partent de tales supòrtes dins d’autres classe

participar au íer concors de Vidèos Scolare en Lengue regionale de França (occitan mentonasc, occitan niçard, còrso, catalan, basco...) que se debanarà a Niça l’an que ven a l’iniciativa dau professor d’Occitan niçard Patrici ARNAUDO. Quarque realizacions se vean ja sus o site Cultura viva

èstre difusaia dins l’encastre d’e «Grande conference de Mentan», un scolaro de rça va presentar o sen travalh d’enquista susa Mentan e a nda Guerra (travalh en collaboracian damb u professors de Stòria-Geogràfia dau collègio). Tota a classa a preparat de questions en vista de realizar l’entrevista filmaia de Sha MONGONDRY. A viscut aquel periòd quasi au meme atge qu’u collegians. Èra pròpi interessant e concrèt per nosautres. Per méter-se a soa piaça. Avema emparat tanben qu’ese membra e professora de mentonasc per joes e adultes a la Societat d’Art e de Stòria dau Païse mentonasc (SAHM) qu’edita a revista «Ou païs mentounasc». Esta sinhora ese perfiechament bilingüa occitan-francés, e scriu en mentonasc per exempi dintre «Le coin du mentounasc» de Nice matin. Un moment de vita en lenga, per parlar e avisar-se d’a sagnaia umana e o traumatisme a Mentan, entre u despiaçats, aquelu que non san jamai tornats au païse -mòrtes o restats luenhes-. Una ocasian malerosa mas qu’a portat quarques rares momentes stonantes e piasentes, coma de porer parlar-se dintre o vilatge d’Angoustrine (»Angostrina» en catalan, a costat de Perpinhan) entre mentonasques e catalans de Rosselhon, cada un ent a soa lenga, e capir-se dintre e grande linhe. O encara, de veire que margrat aquò, o mentonasc -lenga domatjaia per a guerra- ese viva e se cerca un futur. Una lenga de transmissian per semenar au vent e portar de fruche de patz, que n’avema d’a besonh per squiarir u temps scurs!