Metròpolis
tuacions i recomanacions en 11 nodes estratègics, com poden ser Besòs-Gran Via, Baricentre, Quatre Camins o Sant Boi-Cornellà, entre d’altres.
Un altre dels eixos d’actuacions del PDUM és aconseguir que el 10% del parc d’habitatges de l’àrea metropolitana sigui assequible i estable, amb el repte de redistribuir aquest tipus d’habitatges en entorns urbans per fomentar la diversitat i integrar diferents perfils socials en els teixits residencials.
«Busquem mirar més enllà de l’urbanisme i evitar la vulnerabilitat social dels barris», va indicar Mireia Peris, cap del servei de redacció del PDUM.
La projecció del pla és que per al 2050 hi hagi 120.000 habitatges assequibles estables. D’aquests, es busca que almenys 62.000 es destinin al lloguer social.
Entre aquestes projeccions i les actuacions no urbanístiques sobre el parc existent, es preveu que s’arribarà a un 19% d’habitatges destinats a polítiques socials.
El PDUM «no planteja un model expansiu, sinó reciclar els teixits existents», va apuntar Peris. Es busca superar la dicotomia entre centre i perifèria, identificant 15 noves àrees de centralitat fora de la ciutat de Barcelona.
La proposta és redistribuir els llocs d’activitat i residència, que hi hagi un equilibri d’oportunitats pel que fa a dotacions i acostar la ciutadania a les xarxes de mobilitat sostenible. Per aconseguir aquestes metes, el PDUM proposa actuacions sobre les centralitats, els àmbits d’oportunitat metropolitans i els de regeneració urbana.
Les primeres es divideixen entre set centralitats ordenades (com poden ser la de Cruïlla Sant Boi, Porta Diagonal o La Torrassa, entre d’altres) que permetran el desenvolupament de més d’1,25 milions de m² de sostre. Vuit centralitats requereixen un pla urbanístic de concreció específic, i on es troben la de Prat Nord, Porta Delta, BesòsGran Via-C31 o Montcada Bifurcació, entre d’altres.
Els àmbits d’oportunitat metropolitans són el principal instrument de desenvolupament urbà del PDUM, ja que són àrees urbanes en llocs estratègics que necessiten ser transformades. Es tracta de 80 àmbits identificats que ocupen 2.920 hectàrees, que permetran disposar de 135.000 habitatges.
Respecte als àmbits de regeneració urbana, són àrees on s’han d’enfocar les polítiques urbanes contra la vulnerabilitat social, econòmica i ambiental.
En els plans de desenvolupament urbanístic de l’àrea metropolitana de Barcelona la protecció dels espais oberts és clau, juntament amb la recuperació de l’activitat agrària, la millora del cicle integral de l’aigua i l’establiment d’una xarxa de parcs i eixos verds que integren la ciutat amb la naturalesa.
L’objectiu és que els residents tinguin una millor qualitat de vida i puguin afrontar millor situacions com les onades de calor extrema i els episodis de contaminació atmosfèrica.
El PDUM distingeix els espais oberts, la infraestructura blava i la verda. En els primers, es troba una extensió de 32.000 hectàrees (el 51% de la superfície de l’àrea metropolitana), on es proposa un augment del 4,2% del sòl no urbanitzable.
La infraestructura blava comprèn elements com els connectors fluvials, els 42 km. del litoral costaner, els eixos blaus urbans i els canals d’aigua metropolitans, entre altres, i està formada per una xarxa de més de 870 quilòmetres km d’eixos d’eixos verds, els camins i els espais lliures que serveixen de nexe entre nuclis urbans i ambients naturals.
El PDUM es basa en quatre eixos estratègics que guien les propostes més concretes: la preservació de les funcions i els serveis dels ecosistemes metropolitans per fer emergir la infraestructura verda; la recuperació d’estructures i continuïtats urbanes per configurar una ciutat metropolitana de proximitat, a la mida de les persones; la regeneració urbana, amb transformació dels edificis i equipaments amb la intenció de redistribuir els recursos i millorar la qualitat de vida; i la transició ecològica, social i tecnològica de les properes dècades a l’àrea metropolitana per aconseguir reduir els impactes ambientals, adaptar millor els recursos al canvi climàtic, i tenir una economia més sostenible. ●