El ‘bel canto’ de Cristina Faus
La ‘mezzosoprano’ valenciana es va presentar al festival Life Victoria
El festival de lied Life Victoria de la Fundació Victoria de los Ángeles va presentar divendres, al recinte modernista de Sant Pau, la mezzo valenciana Cristina Faus, que va preparar un programa de cançons acompanyades d’arpa –tan usual al segle XIX com el piano, el violí o la guitarra–, incloent un parell d’àries operístiques. Tot això després d’un breu recital del Life New Artists, que presenta cantants novells.
Abans es va escoltar una gravació de l’Addio, senza rancor de l’òpera La Bohème de Puccini, ària de Mimì, el personatge amb qui la soprano Victoria de los Ángeles més s’identificava i una de les obres favorites de Carmen Mateu de Suqué, presidenta de la Fundació Castell de Peralada morta al gener i a qui el Life Victoria li va dedicar aquest recital.
L’aperitiu liederístic el va proposar la soprano Belén Roig moments després que l’arpista José Antonio Domené –conegut ja pel públic del festival– hagués de canviar una corda de l’arpa que es va trencar durant l’afinació preliminar. Roig, expressiva i bona comunicadora, va interpretar cançons de Schubert, Schumann, Massenet i Fauré, aportant una veu brillant, de vibrato controlat i amb especial afinitat amb el repertori francès, a més del còmic Duo dels gats de Rossini al costat de Faus.
RECORD A CABALLÉ / La mezzo valenciana va centrar la seva actuació en el repertori belcantista, sempre acompanyada d’un expert Domené a l’arpa. Passejant-se de Manuel García a la seva filla, Maria Malibran, també va revisar obres de Rossini i Bellini, impressionant amb el seu gran cabal vocal, el seu cant florit i per saber treure partit del seu extraordinari registre greu. El seu domini de les agilitats va brillar, per exemple, en Yo, que soy contrabandista de García i en l’ària de Desdèmona de l’Otello rossinià, en qui a més va aplicar tot el seu sentit dramàtic, controlant la projecció i els canvis de temps.
Com a deures, la seva dependència del faristol, la borrosa dicció anglesa i algunes pujades a l’agut una mica descontrolades. Es va acomiadar amb un record a Montserrat Caballé interpretant Casta diva, una «gosadia» –va dir– que va resultar del més feliç de la nit.