El ‘bel can­to’ de Cristina Faus

La ‘mez­zo­so­pra­no’ va­len­ci­a­na es va pre­sen­tar al fes­ti­val Li­fe Vic­to­ria

El Periódico de Catalunya (Català) - - Cartellera - PA­BLO MELÉNDEZ-HADDAD

El fes­ti­val de lied Li­fe Vic­to­ria de la Fun­da­ció Vic­to­ria de los Ángeles va pre­sen­tar di­ven­dres, al re­cin­te mo­der­nis­ta de Sant Pau, la mez­zo va­len­ci­a­na Cristina Faus, que va pre­pa­rar un pro­gra­ma de can­çons acom­pa­nya­des d’ar­pa –tan usu­al al se­gle XIX com el pi­a­no, el vi­o­lí o la gui­tar­ra–, in­clo­ent un pa­rell d’àri­es ope­rís­ti­ques. Tot ai­xò des­prés d’un breu re­ci­tal del Li­fe New Ar­tists, que pre­sen­ta can­tants no­vells.

Abans es va es­col­tar una gra­va­ció de l’Ad­dio, sen­za ran­cor de l’òpe­ra La Bo­hè­me de Puc­ci­ni, ària de Mimì, el per­so­nat­ge amb qui la so­pra­no Vic­to­ria de los Ángeles més s’iden­ti­fi­ca­va i una de les obres fa­vo­ri­tes de Car­men Ma­teu de Su­qué, pre­si­den­ta de la Fun­da­ció Cas­tell de Pe­ra­la­da mor­ta al ge­ner i a qui el Li­fe Vic­to­ria li va de­di­car aquest re­ci­tal.

L’ape­ri­tiu li­e­de­rís­tic el va pro­po­sar la so­pra­no Be­lén Roig mo­ments des­prés que l’ar­pis­ta Jo­sé An­to­nio Do­me­né –cone­gut ja pel pú­blic del fes­ti­val– ha­gués de can­vi­ar una cor­da de l’ar­pa que es va tren­car du­rant l’afi­na­ció pre­li­mi­nar. Roig, ex­pres­si­va i bo­na co­mu­ni­ca­do­ra, va in­ter­pre­tar can­çons de Sc­hu­bert, Sc­hu­mann, Mas­se­net i Fau­ré, apor­tant una veu bri­llant, de vi­bra­to con­tro­lat i amb es­pe­ci­al afi­ni­tat amb el re­per­to­ri fran­cès, a més del cò­mic Duo dels gats de Ros­si­ni al cos­tat de Faus.

RE­CORD A CABALLÉ / La mez­zo va­len­ci­a­na va cen­trar la se­va ac­tu­a­ció en el re­per­to­ri bel­can­tis­ta, sem­pre acom­pa­nya­da d’un ex­pert Do­me­né a l’ar­pa. Pas­se­jant-se de Ma­nu­el Gar­cía a la se­va fi­lla, Maria Ma­li­bran, tam­bé va re­vi­sar obres de Ros­si­ni i Be­lli­ni, im­pres­si­o­nant amb el seu gran ca­bal vo­cal, el seu cant flo­rit i per sa­ber treu­re par­tit del seu ex­tra­or­di­na­ri re­gis­tre greu. El seu do­mi­ni de les agi­li­tats va bri­llar, per exem­ple, en Yo, que soy con­tra­ban­dis­ta de Gar­cía i en l’ària de Des­dè­mo­na de l’Ote­llo ros­si­nià, en qui a més va apli­car tot el seu sen­tit dra­mà­tic, con­tro­lant la pro­jec­ció i els canvis de temps.

Com a deu­res, la se­va de­pen­dèn­cia del fa­ris­tol, la bor­ro­sa dic­ció an­gle­sa i al­gu­nes pu­ja­des a l’agut una mi­ca des­con­tro­la­des. Es va aco­mi­a­dar amb un re­cord a Mont­ser­rat Caballé in­ter­pre­tant Cas­ta di­va, una «go­sa­dia» –va dir– que va re­sul­tar del més fe­liç de la nit.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.