El Periódico - Català - On Barcelona
La nostra selecció de terrasses on menjar bé per disfrutar de l’arribada del bon temps.
Amb l’arribada del bon temps, que ens feia falta, se’ns obre la gana d’espais a l’aire lliure on gaudir d’un vermut, un dinar, un sopar, un vi o un còctel... Terrasses a peu de carrer, de les que conviden a asseure’s a les taules i veure la vida passar. L
Dissenyde portada: EstudioAnversal
—1— La Vinya del Senyor Plaça de Santa Maria, 5
No hi ha cap lloc millor al barri del Born per admirar la façana de la basílica de Santa Maria del Mar. I per assistir a l’anar i venir de turistes en aquest punt neuràlgic de la Ribera. Activitat incessant que es marida amb tapes i vins. L’emblemàtic establiment ofereix més de 350 referències i una selecció quinzenal de 20 vins a copes que pots acompanyar amb una taula d’embotit o de formatges, unes olives, unes ostres... Sempre vins de qualitat, dels que deixen un gran sabor de boca. Begudes i escenari que podrien qualificar-se com de pel·lícula. Aquesta expressió ve a tomb per recordar una curiositat: l’equip de
SORRA SOTA ELS PEUS A PLATJA CA LA NURI, VISTES A MARTÍNEZ, INTIMITAT A BELVEDERE...
rodatge de Vicky Cristina Barcelona va anar allà la nit en què Woody Allen va rodar una escena de correfoc.
—2— Belvedere Passatge de Mercader, 3
El que fa un segle va ser una caseta del bonic passatge de Mercader es va convertir en una cocteleria 39 anys enrere que servia plats de manera més o menys clandestina. Però la terrassa d’aires britànics sempre va ser-hi, un espai on pots menjar de 13.30 hores a 23.00 hores qualsevol dia de l’any perquè tenen cuina ininterrompuda. Les taules són àmplies i còmodes, i l’entorn, tranquil, ja que et separa una tanca dels pocs transeünts que pul·lulen per allà. La carta compta amb plats de cuina de mercat clàssica, encara que amb un toc actualitzat, com l’estofat de cua de bou, la llebre amb llenties, els cigrons amb gambes, la fideuà de llamàntol, el tàrtar de salmó, el lluç a la donostiarra, la perdiu a l’estil d’Alcántara... Per fer baixar el menjar o el sopar (o com a aperitiu), sempre pots demanar qualsevol dels seus prestigiosos còctels, tan clàssics com els seus plats.
—3— Platja Ca la Nuri Passeig Marítim de la Barceloneta, 55
Menjar sobre la sorra no és una cosa tan impossible en una gran ciutat com Barcelona. Un bon lloc on fer-ho és Platja Ca la Nuri. Sobre una tarima de fusta plantada a la platja es gaudeix d’una cuina marinera de qualitat, ja que juguen amb productes frescos, i d’arrossos de temporada (negre amb gamba vermella i sípia, de verdures, cremós de gamba i sípia, al forn amb orella de porc, botifarra del perol i alls tendres...), encara que també hi trobaràs plats de mercat, alguns per compartir, que varien segons el que estigui disponible diàriament. Un dels atractius és el menú de migdia laborable, que costa 19 euros: consta de primer, segon, postres o cafè, pa de la fleca Baluard i una beguda (copa de vi, aigua, cervesa o refresc). Per arribar-hi, hauràs de baixar les escales del passeig Marítim a l’altura de l’Hospital del Mar i caminar en paral·lel a la platja fins al local.
—4— Martínez Carretera de Miramar, 38
Per tenir bones vistes, puja a Montjuïc, al costat de l’Hotel Miramar. Allà, Martínez et permetrà gaudir, a la part que dona al mar (siguin els balcons o la terrassa mateixa), d’una panoràmica sensacional, amb tot Barcelona i el Mediterrani als teus peus. Tot el restaurant és
exterior, encara que gran part de l’estructura és a cobert; hi ha interior, és clar, però no és per als comensals sinó per a la cuina i els serveis. Un vermut, un dinar, un sopar... El seu lema, Paella,
brasa i mar, es materialitza en entrants (anxoves, amanida russa, croquetes, bunyols de bacallà, cloïsses a la marinera, gambes...) i en plats com la sopa de peix, la cassola de llamàntol i rap i els arrossos (¡n’hi ha una desena!). Sempre utilitzen peixos de llotges catalanes i gallegues i les verdures són ecològiques i de proximitat. Els divendres a la tarda hi punxa un discjòquei. I pensar que durant tants anys aquell edifici d’Òscar Tusquets havia sigut abandonat i ocult entre males herbes...
DOS TORRES COMPTA AMB UN DELS ESPAIS A L’AIRE LLIURE MÉS SENYORIALS DE LA CIUTAT
—5— Suquet de l’Almirall Passeig de Joan de Borbó, 65
Un dels restaurants de referència del passeig de Joan de Borbó és Suquet de l’Almirall, que fa gairebé un quart de segle que ofereix cuina marinera. L’establiment de Quim Marquès és una garantia pel que fa a arrossos, i es va inventar la Paella Catalana i la Paella amb Denominació d’Origen Barceloneta, una simpàtica manera de promocionar el seu plat estrella, del qual han venut més de 40.000 racions. Més enllà de l’anècdota, Suquet de l’Almirall ofereix una carta que enamorarà els fans de la cuina marinera: des dels entrants fins als peixos de llotja. Si et vols fer el setciències mentre menges en alguna de les taules de la seva àmplia terrassa, que obre tot l’any, pots explicar que d’allà van sortir les rèpliques de les caravel·les de Cristòfor Colom, La Niña, La
Pinta i la Santa María, perquè el restaurant havia sigut dècades enrere Drassanes Cardona.
—6— Dos Torres Via Augusta, 300
Aquesta terrassa té pedigrí de veritat. Perquè pertany a un edifici modernista que és patrimoni històric de la ciutat i perquè, al costat de dues mansions més del mateix estil, va donar nom al barri de Tres Torres. Històries de la ciutat al marge (de residència familiar va passar a escola de monges i bar musical), el seu espai a l’aire lliure és un dels més senyorials de Barcelona. N’hi ha prou de mirar la façana per certificar-ho. En aquest elegant jardí es gaudeix de plats de mercat amb algun toc modern que s’elaboren a la cuina de Dos Torres, i alguna creació més informal de La Jacaranda, l’espai gastronòmic de la planta baixa. Atenció a la torrassa al costat de l’entrada, que es pot utilitzar com a sala privada. Si t’agrada l’olor de gessamí, aquest és el teu lloc.
—7— Pez Vela Passeig del Mare Nostrum, 19-21.
Diuen els seus responsables que Pez Vela és un nou concepte de xiringuito. A veure, no és precari ni està plantat a la sorra, encara que se situa a pocs metres de la platja de la Barceloneta que hi ha sota l’Hotel W. Per això els comensals se senten còmodes a les taules. Aquesta terrassa no sembla que sigui a Barcelona sinó més aviat a Miami, amb un passeig per on circulen runners i patinadors, una platja en forma de badia a continuació i l’skyline dels gratacels de Diagonal Mar al fons. La seva proposta gastronòmica és curta però directa, i gira al voltant d’amanides, peixos salvatges del dia i arrossos (per als més carnívors hi ha costella de bou a la graella de carbó natural). Cuina senzilla a partir de producte fresc. Bona part del seu èxit és el menú, que fan fins i tot el cap de setmana: per 35 euros, et serveixen una amanida mixta i una paella a elegir (de calamarsets, gambes i cloïsses; negre de calamarsó de platja i carxofes; de botifarra, bolets i espàrrecs, o de verdures a la brasa), pa amb tomàquet, copa de vi, aigua, gelat de torró de Xixona i cafè.
—8— La Coromines del CCCB Montalegre, 5
Aquesta és una terrassa una mica amagada, i això que és al cor de Barcelona, en ple Raval. Es tracta de La Coromines del CCCB, el bar restaurant del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que dona a la plaça de Joan Coromines, on el bullici del popular barri barceloní es converteix en pau. Resulta paradoxal que sigui un espai bastant amagat quan té tres accessos: per la plaça de Joan Coromines i els carrers de Montalegre, 5 i Valdonzella. Per això el freqüenta tant el públic del museu. A la carta hi trobaràs plats sans i senzills elaborats amb productes de proximitat i ecològics, com l’amanida d’espinacs, formatge de ca- bra, mel i fruita seca, el wok d’arròs salvatge amb verdures i soja, la cuixa de pollastre de pagès confitada amb patates al forn, el tàrtar de tonyina amb guacamole, l’emperador a la planxa amb carbassó... Fan menú de migdia amb primer, segon, postres i beguda (entre setmana costa 13 euros, i els caps de setmana, 15). El preu mitjà de la carta és de 20 euros sense begudes. Depèn dels horaris de la plaça (tanca a les 21.00 ho-
EL BULLICI ES CONVERTEIX EN PAU A LA COROMINES DEL CCCB, MIG AMAGADA AL RAVAL
res a l’hivern i a les 22.00 hores a l’estiu), així que no podràs sopar-hi; només menjar-hi menús i plats combinats els migdies laborables i tapes els caps de setmana. Això sí, de dimecres a dissabte a la tarda ofereixen una carta més curta a base de tapes, burgers i amanides. I a qualsevol hora hi pots prendre un vi, un vermut o un gintònic. Qui hi vulgui muntar una festa el pot llogar fins a les 3.00.
—9— Els Pescadors Plaça de Prim, 1
Els Pescadors va obrir el 1980 en una de les places més coquetes i encantadores de Barcelona. No sembla que estiguis en una gran ciutat quan t’asseus a la terrassa i gaudeixes de tanta tranquil·litat i d’un escenari que presideixen una font i tres bonics arbres de l’espècie bellaombra, amb desenes de casetes blanques al voltant que sembla que et porten a altres llocs (¿Cadaqués, potser?). O a altres èpoques; en concret, a la del Poblenou de fa dècades. No en va aquella és una de les zones més antigues del barri industrial, ja que data del 1851, ni més ni menys, i va ser lloc de residència i trobada de pescadors i obrers. En aquest entorn que molts descriuen com a màgic podràs tastar una cuina marinera inspirada en les receptes que s’elaboraven als pobles de pescadors, sense artificis però treballada amb productes de proximitat de gran qualitat.
— 10 — Maná 75º Passeig de Joan de Borbó, 101
Elecció difícil. ¿T’asseus a la terrassa amb rotllo chill out, que és gairebé un jardí, a la recerca de pau i tranquil·litat, o busques taula al costat del lineal amb una dotzena de paelles fent xup-xup, a la recerca d’espectacle gastronòmic i arrossos? Ja que aquest és un reportatge sobre terrasses, et recomanem que t’asseguis a l’aire lliure, a l’ombra de la seu de Desigual i de l’Hotel W (els clients del restaurant tenen dues hores i mitja gratis al seu aparcament). A la terrassa, una enormitat de 330 metres quadrats, tota embellida amb fustes i bambús, pots provar la seva carta mediterrània (atenció als arrossos i a les croquetes), prendre un vermut, un cafè, un gintònic... Fins i tot obren una barra per servir còctels en esdeveniments privats. Els caps de setmana, a partir de mitjans de juny, hi haurà música en directe. —
LA TERRASSA D’ELS PESCADORS ET TRASLLADA A ALTRES LLOCS (¿CADAQUÉS?) I ÈPOQUES