El Periódico - Català - On Barcelona
Ruta per la Barcelona retro
Hi va haver un temps en què Barcelona era tot fulgor de neons, rajoles acolorides i formes rupturistes. Ajustem el visor per fixar-nos en locals, edificis i detalls dels anys 60, 70 i 80 a la recerca d’autèntics monòlits retro
Oblidem per un moment el permanent encanteri que projecta el modernisme sobre la nostra ciutat. Resulta del tot innegable l’encant d’aquella renovació artística de finals del segle XIX, on la inspiració naturalista i les línies corbes prenien forma a partir d’elements propis de la revolució industrial com l’acer i el vidre. Però hi ha altres edats de la ciutat, com aquella confluència d’estils artístics i fenòmens sociopolítics entre els anys 60 i 80, que van provocar explosions estilístiques més abruptes, però igual de trencadores en el seu context històric i sorprenents als ulls actuals. Busquem el romanticisme de la Barcelona retro en un recorregut per locals imaginatius, edificis distorsionadors, portals d’abans i rètols que assenyalen un fabulós retorn al passat.
Locals de fantasia
És entrar i posar-te a fer fotos. Llocs com la mítica truiteria Flash Flash (Granada del Penedès, 25), un temple de l’art pop dels seixanta, s’han convertit en símbols d’una altra època que resulten simplement captivadors. Aquest local de parets blanques, des d’on ens enfoquen les gegants imatges en negre de la fotògrafa Karin Leiz immortalitza
da per Leopoldo Pomés, continua causant una fascinació realment genuïna 50 anys després de la seva obertura.
Just davant les finestres arrodonides del Flash Flash segueix allà el restaurant italià Il Giardinetto (Granada del Penedès, 28), nascut també als anys 70 arran de l’èxit de la truiteria. El disseny va anar igualment a càrrec dels arquitectes Alfonso Milá i Federico Correa, sota la supervisió de Leopoldo Pomés. Punt de trobada antològic del barceloní amb bon gust, aquest local sedueix de primeres pel seu interiorisme càlid, la il·luminació relaxada i un impressionant jardí inspirat en els castanyers del sud de França, més afegits posteriors tan encertats com la barra a peu de carrer i les instal·lacions que ofereix el seu petit aparador situat a la façana, a càrrec d’artistes, dissenyadors, interioristes i arquitectes.
De fet, tota aquesta àrea pròxima a la Diagonal entre els carrers de Muntaner i d’aribau constitueix un arxipèlag retro de ruta obligada. Situat en un carrer per als vianants en plena zona de negocis i discoteques, D GAS BAR (Bon Pastor, 6), el restaurant de la popular sala Luz de Gas, encara conserva part de l’encant fashion d’altres temps, especialment a la reixa metàl·lica que cobreix la seva lluna. A prop d’allà, davant el també emblemàtic Hotel Hesperia, el Cafè Berlín (Muntaner, 240) continua oferint bon ambient amb aires nostàlgics.
EVOCACIÓ DELS SETANTA
Més amunt, trobem un altre tipus de locals que ens porten línies retro, com Galerías del Tresillo (Muntaner, 300), que habita on en un altre temps s’ubicava la botiga d’instruments Adagio i manté intactes els seus apa- radors de vores platejades i cantona- des arrodonides, evocació dels se- tanta absoluta.
A un minut hi ha la imponent mor- fologia déco de la Clínica Barraquer (Muntaner, 314), o el bufó cartell oldie de l’òptica Cottet (Muntaner, 277). Tampoc oblidem el clàssic Bar Ve- lódromo (Muntaner, 213), just sota de la Diagonal, que conserva dels anys 80 la barra principal de fòrmica i acer, amb una entrada de grans finestrals. Una altra barra memorable és la del restaurant Can Soteras (passeig de Sant Joan, 97), freqüentat per la seva especialitat en cargols i la seva deco- ració classicista.
L’ÀREA PRÒXIMA
A LA DIAGONAL ENTRE MUNTANER I ARIBAU ÉS UN ARXIPÈLAG RETRO
Si busques un lloc exclusiu i oberta- ment vintage, res com preparar una ci- ta a Ginger (Palma de Sant Just, 1). Aquesta cocteleria amagada a les pro- funditats del Gòtic rescata ambients dels anys 50 i 60. La peculiar disposició dels seus petits salons, l’encertada llum del local i la seva embriagadora decoració resulten imbatibles per aco- modar-se en les anyenques butaques i plantejar llargues converses amb la te- va conquesta.
També podràs sentir-te com un ele- gant protagonista de Mad men en cocte- leries com Tandem Cocktail Bar (Aribau, 86), que ens saluda amb una fabulosa il·lustració des de la seva entrada per re- muntar-nos diverses dècades enrere amb la barra i les refinades taules. Què es pot dir del cavall sempre guanyador que és la clàssica Boadas (Tallers, 1), o un altre lloc especial perquè sí, San Trop (Comte d’urgell, 90), una relíquia de local que en un altre temps va ser club de cites. Amb una decoració fabulosament antiquada, encara conserva l’encantadora decadència dels vells dies.
Podríem continuar acumulant noms de bars, cocteleries i pubs retro, i fins i tot bingos, com el Bingo Passeig de Gràcia (Còrsega, 335) o velles sales de ball com l’imperator (Còrsega, 327), ideals per fer un viatge àcid per la retroautopista de la consciència, tipus Por i fàstic a Las Vegas.
Però hi ha un fenomen dels anys 70 que mereix un apart: l’estrany cas dels bars polinesis. L’exotisme i la imatgeria desenraonada que va provocar la forta irrupció de la cocteleria tiki a principis dels 70 a la nostra ciutat va crear una febre que en aquella època va fer obrir més de mitja dotzena d’aquest tipus de locals. Avui dia encara podem visitar el pintoresc Aloha (Provença, 159), una mena de cabana de bambú presidida per un rètol gegant i vistós, decorada amb art i símbols de la mitologia polinèsia, on es va a provar algun còctel hawaià. Tot un festival.
Façanes ultraexpressives
Hi ha qui viu els dies encegat per captures de pantalla del futur i qui simplement sospira clavant la mirada a les voreres de l’ara immediat. Però si alcem el cap passejant per certs carrers, contemplarem edificis i façanes que ens tornen a trams sorprenents de l’ahir. Fixa’t, per exemple, en les escotilles espacials que afloren de l’edifici d’apartaments al 384 del carrer de València. L’arquitecte Mario Catalán va idear el 1974 aquestes fabuloses finestres arrodonides, una espècie de cilindres incrustats sobre un pla rectangular que sobresurten de la fosca façana i que ofereixen una estampa retrofuturista que aviva imatges de vells films i còmics de ciència-ficció. Per aquests balcons fantàstics podria sortir en qualsevol moment un dels protagonistes de les vinyetes de Los náufragos del tiempo, la vella sèrie de Jean-claude Forest i Paul Gillon.
Un altre edifici digne d’una space opera és l’edifici d’oficines Maria Claret (Sant Antoni Maria Claret, 112), una espècie de caixa toràcica de formes sinuoses amb rajoles blau cobalt, també creat per Mario Catalán el 1975. Els seus balcons ovalats destaquen sobre el senzill paisatge del carrer, com obertures a la psicodèlia galàctica.
Hi ha altres renovacions més recents que porten a pensar en els deliris experimentals de fa cinc dècades, com és el cas de l’avantguardista façana dels apartaments de luxe en el número 83 del passeig de Gràcia. Cobrint el que es coneixia com Edifici Europa, el japonès Toyo Ito va dissenyar una coberta d’hipnòtiques formes ondulades, a mig camí entre el modern ho
HI HA FAÇANES RETROFUTURISTES QUE AVIVEN IMATGES DE VELLS FILMS
menatge a Gaudí i aquelles formes orgàniques de Mario Catalán.
Les distorsions derivades del brutalisme, aquell estil arquitectònic inspirat en l’obra de l’arquitecte suís Le Corbusier (especialment en el seu edifici Unité d’habitation), on el formigó cobrava una expressivitat inusitada, es van estendre per Barcelona, així com per altres ciutats europees entre els anys 50 i 70. Contempla la radicalitat visual de l’edifici de vivendes de l’avinguda Meridiana, 312. Creat per Oriol Bohigas, Josep Martorell i David Mackay entre el 1959 i el 1966, aquesta enorme carcassa fractal en forma de bloc rectangular, que divideix cada un dels 21 apartaments a partir de distribucions irregulars de finestres i galeries, té una clara intenció rupturista. Una pauta geomètrica discordant en resposta a l’agressivitat de l’avinguda Meridiana, i tot un experiment urbanístic que encara avui resulta un repte visual i font de discussió. La imponent presència de l’edifici de l’avinguda de Sarrià, 130152, amb aquelles rítmiques terrasses ideades per Francesc Mitjans a finals dels 50, també mereix una estona de contemplació.
EL CIBERPUNK DE ‘BLADE RUNNER’
Curiosament, el món universitari ofereix formes acadèmiques de brutalisme, com els encantadors mòduls geomètrics de la Facultat de Ciències Econòmiques (Diagonal, 690), construïda entre el 1964 i el 1967 a partir dels plans de Pedro López, Xavier Subias i Guillermo Giráldez. Revestiments amb aquelles rajoles marrons dels seixanta, bigues a la vista, grans plafons i el colpidor formigó dominant el conjunt.
Altres debilitats: els solapaments de formes diverses en totxo marró de la Facultat de Biologia (Diagonal, 643), que de nit ens traslladen als bigarrats ambients ciberpunks de Blade runner, o el rusc geomètric del recentment tancat Palau Balañà (passeig de Sant Antoni, 43). Llagrimeta. Continua mirant cap amunt, segur que trobaràs més estructures que criden l’atenció d’aquella vella modernitat.
CADA VEGADA COSTA MÉS VEURE VELLS LLUMINOSOS DE LOCALS COM BB+ I ALGUN VELL ‘SEX SHOP’
Portals, rètols i flaixos del passat
Si vistos a peu de carrer, els vestigis d’altres temps poden deixar-nos la mandíbula batent, endinsar-se en alguns vestíbuls i sales que conserven la seva decoració retro suposa un desdoblament en el temps sensacional. Els portals de rajoles cridaneres d’abans ens tornen la mirada lluminosa de les èpoques en què es cuidaven els detalls i es buscava donar una entrada acollidora i creativa a cada edifici. Entre els nostres favoritíssims hi ha sens dubte el rebedor del carrer de Marià Cubí, 7, una mena de reducte-kubrick amb una taula curvilínia i detalls a conjunt en vermell, més una taula baixa i massissa i una paret de rajoles negres que ens fan volar el cap. Sort que no hi ha moqueta, o ens veuríem a l’hotel d’el resplendor.
Un altre rebedor que no oblides una vegada el visites és el de l’edifici de Moragas i Francesc de Riba (Via Augusta, 128). Aquest vestíbul amb ceràmica vidrada, mosaics que són pura hipnosi dels setanta, i bústies de fusta enamora el més distret.
El místic ornament mural del rebedor del ja per si mateix peculiar edifici d’oficines d’aribau, 185, em deixava obnubilat de petit. És clar que ajudava saber que en aquells temps aquesta fosca estructura creada per Josep Puig Torné i J. M. Esquius era la seu dels enyorats Cómics Fórum.
UN PASSAT INSPIRAT
L’aventura gràfica que representa agusar la mirada als nostres passejos per la ciutat a la recerca de rètols d’altres temps també resulta fascinant. Cada vegada costa més trobar aquells vells lluminosos de locals com el BB+ (Rosselló, 164) o alguns vells sex shops. Tot i que segur que tothom té present el poder de les lletres del Bagdad (Nou de la Rambla, 103).
També desperten un carinyo especial grafismes com el de la Ferreteria Llanza (passeig de Sant Joan, 61) o l’acolorit cartell de la rostisseria dels vuitanta Los Años Locos (Marià Cubí, 85), entre d’altres. No és estrany que, resistint-se a perdre un altre indici d’un passat inspirat, un veí robés recentment les lletres del vell rètol de Granja Vendrell (Girona, 59). Després, potser alleujat quan es va anunciar que no pensaven retirar-les de la façana, les va tornar en l’anonimat. En realitat, era un salvador. Perquè, a poc a poc, els detalls de la Barcelona retro es perden en el temps, amb els últims espetecs d’un gastat neó. —