Pont Aeri reviu

Començava a sonar ‘Flying free’ i sabies que aquella nit ho petaves. Era l’himne de Pont Aeri, que va tancar el 2012. Vuit anys després, tornen a aixecar la persiana

ERA EL 1999. UNA melodia a piano amb base maquinera començava a sonar en una discoteca. A poc a poc pujava el ritme de la cançó, fins que el trencava una veu mecanitzada que repetia «abracadabra» una desena de vegades. Continuava una dona, deixant anar el vers (ara famosíssim) «flying free, feel the extasy». Era la primera vegada que sonava i encara no ho sabien, però es- taven fent història discotequera. Era a

Pont Aeri, i acabaven d’estrenar un dels himnes més mítics de la nit catalana.

Pont Aeri, amb la seva música elec- trònica, màquina i hardcore, es va anar consolidant com una de les discoteques amb més renom del panorama català. Això no va evitar que, el 2012, després de la crisi, tanqués el seu local a Vallgor- guina. Va ser només una de les moltes. Des del 2008 han desaparegut el 64% dels clubs a Espanya, segons la Federació d’associacions de Lleure Nocturn (Fasyde), en part per l’alt cost del lleure nocturn (el primer que retallaven els espanyols) i per la falta d’interès de la generació Z en les discoteques.

Però hi ha bones notícies per als nostàlgics: Pont Aeri torna aquest dissabte, dia 14, després de vuit anys, tot i que no al seu mític local, sinó en forma de festa mensual a Up & Down (Doctor Marañón, 17), on recuperen l’essència de la festa. «Fins ara hem anat punxant un revival de hardcore i màquina dels 90 de manera esporàdica. Però tornem amb un esdeveniment fix per punxar música actual d’aquest gènere», explica el Marc, un dels responsables de la festa i fill d’un dels socis fundadors.

ELS MATEIXOS ‘DJ’

L’equip que ha reviscut la festa és el mateix que la conduïa a Vallgorguina, «per mantenir l’essència», assegura el Marc. Els dj seran els mateixos: Skudero, Xavi Metralla, Sonic i Sisu, amb la convidada especial Anime, un referent del tecno actual. Serà com un flashback discotequer, però sense passar-se de nostàlgia i assegurant-se que la playlist no ha quedat estancada en el passat.

«El públic de Pont Aeri és molt fidel», afegeix. Per això es dirigeixen a aquells que llavors tenien uns 20 anys que hi acudien amb el cotxe, feien botellon als polígons i s’havien d’esperar fins a les tantes perquè els baixés l’alcohol. «Ara tenen 30 anys i es volen retrobar amb un tipus de festa que s’ha perdut». La música no descansa. —

«SERÀ COM UN ‘FLASHBACK’ DISCOTEQUER», DIUEN ELS ORGANITZADORS

Una de les mítiques sessions de la discoteca Pont Aeri, a Vallgorguina.