Això va massa enredat, ¿fins al 2-O?
Joaquim Gay de Montellà, president de Foment, afirma: «Haurem d’esperar fins al 2-O, però segur que llavors la situació canviarà» (El Economista). A Madrid, l’Audiència Nacional salva Fernández Ordóñez del banc dels acusats de Bankia –vot particular duríssim en contra–, però no Deloitte, l’auditora que presideix Fernando Ruiz. Daniel Navía, secretari d’Estat d’Energia, parla amb analistes internacionals i les elèctriques pateixen a la borsa. Podria haver sigut ser error i ningú vol assenyalar, però els grans del quilowatt fumen en pipa. Álvaro Nadal, ministre d’Energia, té els seus propis plans. Els salaris cauen un 0,1% en el segon trimestre i el diferencial d’inflació amb la Unió Europea puja al 0,5%. Pèrdua de competitivitat. Presagi de nuvolades.
«¿Esto no va demasiado revuelto?», pregunta una veu anònima a Madera de boj, l’última gran novel·la de Camilo José Cela. A Madrid, el dia 13, Juan Rosell, president de la CEOE, va intentar tancar la posició de la patronal sobre Catalunya amb una «noteta», ambigua segons membres de la junta directiva. Juan Lazcano, president de la Confederació Nacional de la Construcció, va portar la veu cantant perquè l’organització fos més contundent. Una mica ho va aconseguir. «Rosell vol quedar bé amb tothom, aquest és el problema», afirma un exdirigent empresarial català. Les explicacions posteriors del cap de la CEOE –«hi ha espai entre submissió total i independència»– van deixar «confós» Javier Vega de Seone, president del Cercle d’Empresaris.
«Usted dirá lo que quiera, pero a mí se me hace que esto va muy revuelto, demasiado», insisteix la veu a Madera de boj. Els segons de Rosell, el basc Antonio Garamendi i el madrileny Juan Pablo Lázaro, aspiren a succeir-lo al final del seu mandat, al final del 2018. Haurien sigut més contundents, però cuiden el cap, encara que van endurir amb les seves declaracions la nota oficial de la CEOE. El Govern de Rajoy està convençut que Catalunya camina cap a un Govern d’extrema esquerra radical i suggereix que els empresaris catalans potser se n’han desentès durant molt de temps. A la Moncloa, i a Madrid i al sud de l’Ebre i a l’oest del Cinca, n’hi ha bastants que opi- nen que els empresaris catalans no independentistes esperen, no obstant, obtenir rèdits de la sortida del procés. «La gent s’hauria d’acostumar a sentir opinions diferents de les seves», declarava Ian McEvan en aquest diari. Standard & Poor’s estudia apujar la solvència del Regne d’Espanya i tornar-li la A perduda en època de Zapatero, però l’1-O ho deixa tot pendent. Sempre hi haurà algun independentista que ho celebri, però també beneficiaria a Catalunya. Mentrestant, a Espanya amb prou feines hi ha 2,2 afiliats a la Seguretat Social per pensionista, i a Madrid, des del 2014, han sorgit 4.912 immobiliàries noves. Bombolla a la vista. «¿De verdad que no cree usted que esto va algo revuelto?», torna a insistir el personatge anònim en la novel·la de Cela. «Como la vida misma, pero esto procuro no decirlo», replica el narrador. ¿Fins al 2-O?, com diu Gay de Montellà. Després pot seguir igual.
«Juan Rosell vol quedar bé amb tothom; aquest és el problema», afirma un exdirigent empresarial català