Feliç Mercè 2017

Bons auguris: la Mercè és capaç de congregar els barcelonins en una festa que no ho ha de ser menys ni per l’horrible atemptat de la Rambla ni per la inevitable polarització política a les portes de l’1O. Dol i festa no lliguen. L’estat anímic de setge per part de molts, de revolta per part d’altres i de farts de procés pels tercers no són els millors ingredients per a una celebració com cal. Es tracta doncs d’una Mercè doblement tenyida, de dol i de procés, però l’esperit cívic i tolerant dels barcelonins sabrà sobreposar-se a aques- tes dures circumstàncies. No només festa en pau sinó amb orgull de ciutat, participativa, alleujadora, balsàmica.

A fi d’induir a un estat d’ànim ben positiu, recomanaria un repàs a les odes majors a Barcelona. La de Verdaguer, una autèntica profecia, més que acomplerta, sobre la futura gran ciutat que tot just es començava a despertar. La de Maragall, solcada per fondes preocupacions que no entenebreixen l’amor immens per «la ciutat mala». Sense oblidar la de Pere Quart, que descriu Barcelona com la «bruixa frenètica» que els seus fills no acaben d’entendre. També és moment per recordar, entre molts d’altres, el poema més sintètic que s’ha escrit sobre Espanya, el del «...viejo país ineficiente entre dos guerras civiles...», que no és del benaventurat Machado, sinó de Gil de Biedma, un dels habitants més lúcids i desolats d’aquesta Barcelona, incansable defensor de la llengua catalana.

És moment de renovar l’ambició col·lectiva i de conjurar-se per projectar el nostre gran actiu. El miracle dels catalans es diu Barcelona, la conurbació més singular d’Europa. Hi han contribuït ciutadans de tot ideari i condició, i això li confereix grandesa i esperança. Celebrem que Barcelona sumi, que no exclogui, que multipliqui energies, que ens continuï marcant amb el seu segell i que per molts anys la puguem impulsar i compartir.

L’ànim per a molts no és el millor per a una festa com cal. Però s’ha de superar