Estratègies de la por, en plural

L’ofensiva de la fiscalia i les forces de seguretat per tallar d’arrel els preparatius de l’1-O causa un lògic neguit en la societat catalana. I no solament entre l’independentisme, sempre disposat a interpretar les accions de l’Estat en clau repressiva. També entre una ciutadania que, pensi com pensi, assisteix perplexa a les querelles contra càrrecs electes, al registre d’impremtes i a la requisa de pasquins.

El Codi Penal tipifica els delictes que cometen els individus o les organitzacions criminals, però aplicar-lo a centenars de representants públics o a desenes de milers de ciutadans sembla un despropòsit jurídic. En rigor, l’ús extensiu de la legislació penal només persegueix ateel

La clau

morir els que a Catalunya aspiren a promoure, organitzar o participar en la votació de l’1 d’octubre, amb l’objectiu que no s’assembli a aquest referèndum vinculant que promet Govern. L’operació conjunta de la Guàrdia Civil i els Mossos portada a terme aquest dimarts a Terrassa constitueix, en aquest context, el primer gran cop judicial a l’operativa de l’1-O.

Correlat independentista

I és que, després de cinc anys de passivitat i negacionisme, el Govern central ja no pretén seduir els catalans temptats per la quimera de la República; només boicotejar sense treva l’afluència a les urnes, si n’hi ha. Si Mariano Rajoy va tolerar i menysprear el 9-N per la seva nul·la validesa jurídica, ara no està disposat a permetre que l’1-O tingui consistència remotament democràtica.

Però aquesta tàctica té el seu correlat en el bloc independentista. Carles Puigdemont apel·lant les seves hosts a «mirar als ulls» als alcaldes que no col·laboraran amb l’1-O. Els cadells de la CUP assenyalant en cartells els regidors de Lleida que rebutgen cedir locals. Jordi Sànchez (ANC) citant els líders polítics oposats al mal anomenat referèndum. I l’admonició als indecisos: si no voteu decidirem nosaltres sols; després no us queixeu.

Les estratègies de la por, en plural, desvirtuen el referèndum com a instrument per encarrilar qualsevol conflicte. El català només es podrà resoldre votant, però no de qualsevol manera. Ni al preu que sigui.

L’espai públic a Barcelona