La via escocesa s’imposarà

Gavà

L’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 exposa textualment: «Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió».

El divendres 15 de setembre va saltar la notícia que un treballador de Correus havia negat la distribució del Butlletí de l’Associació de Veïns de l’Eixample de Barcelona perquè contenia un article en què es defensava la convocatòria del referèndum de l’1-O. En el moment de redactar aquesta carta al director em pregunto si estic cometent una presumpta il·legalitat per citar l’article 19 d’aquella declaració en aquests temps tan convulsos i/o si la cometrà EL PERIÓDICO per publicar-me-la.

Estem en el xoc de trens llargament anunciat, que crearà problemes i no resoldrà res. La bunquerització del Govern del PP radicalitza posicions, però no aconseguirà frenar els desitjos de canvi. És com el bomber piròman que vol apagar el foc tirant-hi benzina. Però ja els va bé, perquè reforça el paper de Rajoy a Espanya i dificulta l’acord entre Sánchez i Iglesias. Tampoc la fugida endavant del Govern de JxSí, organitzant l’1-O sense prou complicitats i garanties democràtiques, assolirà el referèndum reconegut que doni una sortida al conflicte. Sembla més aviat la seva manera de carregar-se de raons per a les properes eleccions catalanes. Els dos blocs es dediquen a reforçar posicions per al xoc, imposant un amb mi o contra mi que confronta la societat catalana. Però cap dels dos s’imposarà del tot i passat l’1-O caldrà reconstruir vies de diàleg i aliances. No ens en sortirem fins que el sentit comú de la via escocesa s’acabi imposant, acordant un referèndum de veritat. Però això ja no serà amb Rajoy i Puigdemont de presidents.