Justícia simulada, la pitjor injustícia

Tinc amics independentistes i nacionalistes, i tots donen explicacions de per què estan prenent posicions respecte a les seves idees i conviccions. Tots ells tenen arguments per atacar i per defensar les dues qüestions que s’estan ponderant en un possible referèndum de l’1 d’octubre.

Fa algun temps es parlava del fet que Catalunya era una nació, alguns deien que en realitat era un comtat i d’altres deien la seva. Avui dia, ningú està ponderant el que és Catalunya, sinó més aviat el que sembla que alguns volen que sigui: els uns, que Catalunya se separi d’Espanya; els altres, que segueixi formant part d’Espanya.

Estem veient que últimament tot s’està reduint a un problema judicial i, al meu entendre, s’està caient en un gran error. La cosa està funcionant de querella en querella, i això fa que la societat catalana es divideixi més i que els seus ciutadans prenguin diferents posicions, que segons les enquestes ronden el 50%.

Ni el Govern de la nació ni el Govern de la Generalitat sembla que siguin capaços d’arribar a un acord, i aquesta circumstància fa que el problema s’estigui radicalitzant per les dues parts.

Els ciutadans, quan elegim els nostres representants al dipositar els vots a les urnes, votem polítics i no advocats i juristes. És per això que considero que la sortida al problema al qual ens enfrontem ara ha de passar per una solució aconseguida mitjançant la política i la negociació.

Confio que les dues parts hi reflexionin i que siguin capaces d’arribar a un acord per poder evitar mals majors, per impedir unes conseqüències de les quals segurament tots ens penediríem quan passés el temps.

P.D. La pitjor forma d’injustícia és la justícia simulada.