Magisteri de la UB inicia el curs a mig gas per una protesta docent
Els professors associats anul·len les classes per exigir una millora de les condicions laborals Els alumnes es mostren comprensius, però alerten del risc que la situació s’allargui
Quatre dies després de l’inici del curs, els estudiants de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB) seguien ahir sense poder assistir a classe amb normalitat. Els gairebé 6.000 alumnes del centre s’han trobat que una part dels professors (una trentena, segons el rectorat) s’han plantat per denunciar la precarietat laboral en què es troben i condemnar una ordre donada pel rector Joan Elias, que, segons entenen, els limita en l’exercici de la seva tasca. La protesta la protagonitzen alguns professors associats, que suposen dos terços de la plantilla de la facultat. Aquests docents temporals han format una assemblea que fa temps que negocia amb el rectorat, però de moment no s’ha arribat a cap acord.
Els estudiants, que continuen anant a classe cada dia «per si de cas avui sí que ve el professor», es mostren comprensius amb els arguments de la protesta dels seus professors, però alerten del risc que existeix si aquesta situació s’allarga massa.
«Estem a la universitat més cara d’Espanya, la universitat catalana,
Alba i Maria ESTUDIANTS «No pot ser que després de pagar 1.400 euros de matrícula ens trobem que no hi ha classe»
Ernest Pons CAP DEL GABINET DEL RECTOR UB «Hi ha un problema d’envelliment de plantilles per no renovar vacants en els anys de crisi que hem denunciat»
i no pot ser que, després d’haver pagat 1.400 euros de matrícula, ens trobem que ara no hi ha classe», van lamentar ahir l’Alba i la Maria, alumnes de segon curs d’Educació Infantil. «Ens han dit que si això s’eternitzés i es prolongués durant tot el semestre, ens donarien un aprovat general... Però això significa que tots tindrem una qualificació de 5 i alguns necessitem més nota, per exemple si volem renovar la beca», protesten totes dues.
«El primer dia de classe ens van llegir un manifest per explicar què reclamen i, la veritat, ens va semblar just que protestessin perquè els millorin el salari. ¡No pot ser que estiguin donant les mateixes classes que els professors permanents amb un sou de 500 euros!», exclamen solidàries l’Estel, la Joana, la Paula i la Brigitte, a les quals també els han anul·lat les classes en una assignatura.
Malgrat la comprensió, no paren de protestar. «Estem venint cada matí a les 8.30 hores per trobar-nos que no hi ha classe», diu una d’elles. «Ja no es tracta que ens aprovin a tots com diu la gent, sinó que estem deixant d’aprendre una cosa que en un futur ens pot ser útil per a la nostra professió», subratlla una altra.
72% DE PLACES TEMPORALS «El problema és estructural: la taxa de temporalitat a la plantilla d’aquesta facultat, com la de moltes altres de la UB, és molt alta», explica un professor permanent. Segons la llei orgànica d’universitats (LOU), les places temporals haurien de suposar un màxim del 40% del professorat, però en Educació són el 72% i en el conjunt de la UB, el 57,5%.
«Si a la Facultat d’Educació la taxa és més elevada –afegeix el mateix docent–, és perquè, quan els estudis de Magisteri van passar de tres a quatre anys amb la implantació del pla Bolonya, l’ampliació de professors que es va portar a terme no va ser su-
ficient per compensar l’augment d’alumnes que hi havia hagut».
Així, encara que la xifra d’estudiants ha crescut des del 2011 en un 35,7% (ha passat dels 4.393 que sumaven entre les facultats de Pedagogia i Formació del Professorat als 5.963 actuals), el personal docent i investigador només ha augmentat en un 18,5% en el mateix període (dels 532 als 653 actuals).
INSTRUCCIÓ QÜESTIONADA «Efectivament, en l’origen d’aquesta protesta hi ha un problema estructural, que ens preocupa molt i que estem denunciant des de fa un temps, d’envelliment de les plantilles provocat per la no renovació de vacants que es va fer en els anys de crisi», apunta Ernest Pons, cap del gabinet del rector Elias.
La gota que ha fet vessar el got aquest any ha sigut la instrucció donada pel responsable de la universitat el mes de juliol passat, la coneguda com a 3/2017, en què, segons els afectats, se’ls ordena que comparteixin docència amb professors permanents i els prohibeix ser tutors de treballs de final de grau amb una dedicació superior al 10%. També els recorda que la investigació i la gestió universitària no formen part de les seves atribucions.
«¿La conseqüència? Doncs que com no hi ha prou plantilla per donar compliment a la instrucció, no es pot assumir una docència de qualitat», denuncia la plataforma de professors associats de la Facultat d’Educació, a la qual també s’han adherit professors no associats.
PLA DE XOC A 5 ANYS «No és cert que la instrucció del mes de juliol passat digui que els professors associats només poden impartir docència amb un professor permanent, això s’ha malinterpretat», argumenta el cap de gabinet del rector. La Facultat d’Educació, explica, disposa d’un pla de xoc a cinc anys que, entre altres coses, preveu revertir, amb el temps, l’actual situació laboral del professorat. «Hi estem treballant, però la solució no serà immediata», adverteix Pons, que assegura que en aquests moments totes les assignatures que s’imparteixen en aquest centre universitari tenen un professor assignat.
«El problema és que no hi ha una vaga convocada com a tal, i per això la degana de la facultat no pot tampoc prendre mesures perquè altres professors atenguin aquestes classes», indica.
Una instrucció donada pel rector al juliol ha detonat la queixa. El seu equip diu que s’ha mal entès