EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DOCENT DE LA UB

Les mesures d’austeritat imposades pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per intentar contenir els efectes de la crisi entre el 2012 i el 2016, han deixat una universitat tocada en el seu òrgan més delicat: el professorat. Durant aquells anys, de cada 10 docents permanents que es jubilaven (la majoria catedràtics, encara que també molts agregats) només un era substituït. Això ha disminuït dràsticament les plantilles universitàries i, de passada, les ha envellit.

Des del 2016, la taxa de cobertura de places o reposició torna a ser del 100% a tot Espanya. Excepte a Catalunya, on el pla de la Generalitat, conegut com a Serra-Húnter per a la contractació de professors universitaris, l’ha fixat en el 50%.

La no reposició de vacants experimentada durant aquest lustre va suposar a més que professors i investigadors joves, que abans de la crisi haurien pogut ocupar-les perquè estaven acreditats de sobres, acabessin deixant la universitat per intentar trobar feina fora. El talent fa ja uns anys que està marxant de la universitat per falta d’oportunitats.

Total de personal docent investigador (PDI) La situació actual és fruit Distribució per tipus de vinculació

Falta de motivació