Dos remats, dos gols
Paulinho exhibeix
un altre nou registre del seu catàleg de virtuts i irradia una gran eficàcia
No, no deu ser fàcil. Gens fàcil resulta disparar dues vegades i marcar dos gols. Tirar primer a la porteria del Getafe en un gest de potència i força física, que va deixar el primer tret del que és, i sempre ha sigut, Paulinho. Aquí, a la Xina, al Tottenham, d’on va sortir repudiat, o al radiant Brasil de Tite on no solament és el capità sinó també l’ànima. A Getafe, un xut, un gol. Però després va arribar al Camp Nou en la seva estrena com a titular davant l’Eibar i va continuar igual. Un remat, un gol.
«Al final, haurà sortit barat», va dir en broma Dani Alves, el seu compatriota, al compte d’Instagram per celebrar el gol del seu amic. De moment, els 40 milions d’euros que va costar el seu controvertit fitxatge han passat a un segon pla des que Paulinho ha ofert en a penes tres dies un repertori del seu futbol. En tres dies, dos gols i una assistència.
Fins i tot va ser corejat pel Camp Nou, que el va rebre amb els braços oberts per aquell salvador gol de Getafe. Però el món culer encara no l’havia vist jugar de titular, un privilegi que li havia reservat Valverde, just com és amb els futbolistes que es guanyen el jornal. Ho va fer amb el brasiler, i així va ser també amb Denis.
Joc aeri, una altra arma
I tots dos, agraïts com són amb el seu nou entrenador, l’hi van tornar amb dos gols. En el cas de Paulinho, no obstant, amb un matís més important, perquè de Denis, i de la seva polivalència, ja s’ha vist bastant en aquests dos últims partits: interior esquerre (Getafe), extrem esquerre. Amb el brasiler, ubicat a la posició de Rakitic (interior dret), el barcelonisme va descobrir que té una arma nova per atacar els córners. Un jugador que no solament utilitza el seu cos per desplaçar Djené, el central del Getafe, sinó que imposa la seva potència per elevar-se per sobre de la defensa basca i firmar un gran cop de cap per sentir com el Camp Nou corejava alegrement el seu nom.
El que altres futbolistes no han aconseguit en mesos, ni tan sols en anys, Paulinho ja ho té a la butxaca. No és únicament l’afecte del culer, que ha abandonat els recels, sinó una excel·lent química amb el nucli dur del vestidor, estimat com és pels seus nous companys. No tant pels seus dos gols (100% d’eficàcia), sinó per aquest treball fosc que es percep, sobretot, a la gespa.
Però Paulinho, feliç com està per trobar el paradís del Camp Nou després de deambular per Europa i la Xina, viu cada minut com si fos l’últim. No en tenia prou de destaparse com a golejador sinó que va mirar el seu catàleg i va treure un altre recurs. Potència i violent xut a Getafe; poderós joc aeri davant l’Eibar i, per culminar-ho, la seva gran nit: assistència de gol a Messi.
«Al final sortirà barat», va ironitzar Alves sobre el seu compatriota abans que aquest assistís Messi