«Larsson va veure venir que l’odi i la islamofòbia creixerien»

De l’origen del drac tatuat a l’esquena de Lisbeth Salander a l’experimentació genètica amb bessons, passant per la repressió contra les dones del fonamentalisme islàmic: amb L’home que perseguia la seva ombra (Columna / Destino), el suec David Lagercrantz (1962) s’ha tret de sobre «la pressió i el pànic» que el van torturar al rebre l’encàrrec de continuar la saga Millennium, la trilogia negra supervendes (89 milions de lectors) del desaparegut Stieg Larsson. Després d’El que no et mata et fa més fort (sis milions d’exemplars, amb versió cinematogràfica en marxa), va presentar a Madrid el cinquè llibre, conscient que no s’ha de sucumbir a «la supèrbia» perquè, diu la cita, «és el que precedeix la caiguda».

–Posa sobre la taula les amenaces d’islamistes contra un blog laic de Bangla Desh que defensa la llibertat d’expressió i els drets humans. ¿És el cas real del blog Mukto Mona [ment lliure]? –Sí. Jo formo part de la junta directiva del PEN suec i conec diversos col·laboradors del blog. Un va veure com el seu amic va ser assassinat amb un matxet. Només per escriure sobre un fet secular els posen en una llista negra, una llista de mort. Els gihadistes assassinen gent cada dia i el Govern no fa res. En aquesta llista també hi ha una parella que conec perquè es van enamorar: ell és un intel·lectual ateu, i ella, musulmana.

–Com Faria Kazi, víctima dels crims d’honor a qui Lisbeth defensa a la presó. Aquesta vegada, els homes que odien les dones són islamistes. –Sí. Jo denuncio la repressió en totes les seves formes i Lisbeth és una feminista que lluita contra tota mena de violència contra les dones. –¿I la converteix en protagonista absoluta, eclipsant Mikael Blomkvist? –No sé si Larsson va ser conscient que el personatge que realment fascina és Lisbeth. Aporta un aspecte nou al gènere i és un model per a noies joves. No té cap necessitat de tenir un home al seu costat ni d’aparentar ser qui no és. –Ens explica l’origen del seu tatuatge. –De petit veia l’estàtua de sant Jordi i el drac de la catedral de sant Nicolau, a Estocolm. Sant Jordi era el bo i el drac, el malvat. Però vaig tornar i vaig entendre que fàcil que seria canviarho i veure el drac, postrat i travessat per una llança, com la víctima i sant Jordi, com l’opressor. I vaig pensar que el que va fer que Lisbeth sobrevisqués a la seva infància al psiquiàtric era que s’imaginava com el drac, que un dia s’aixecaria i es venjaria.

–Larsson ja denunciava el racisme. Vostè recorda com ha crescut avui a Europa i els EUA. –Fa 15 anys ja hi havia islamofòbia i extrema dreta, però encara eren grups reduïts. Larsson va veure venir el problema, s’hi va avançar, veia cap on ens encaminàvem. Avui, l’odi i la intolerància són omnipresents. Van néixer com a reacció a l’11-S. A més del problema de l’islamisme

Publica ‘L’home que perseguia la seva ombra’, cinquè llibre de la saga ‘Millennium’ «S’ha de pagar pel bon periodisme d’investigació. El necessitem més que mai davant les notícies falses»

hi ha el de la islamofòbia. Per combatre-la vaig introduir personatges musulmans bons.

–Subjauen la desinformació originada per hackers russos i les notícies falses. I com a antídot, el periodisme d’investigació de la revista Millennium.